El 12 d’abril de 1931, en unes eleccions municipals i provincials, els partits republicans obtingueren una clara majoria de vots. Això fou interpretat com la voluntat del poble d’enderrocar la monarquia d'Alfons XIII, i fou així degut a la descomposició del règim. El 14 d’abril es proclamà la república i el rei decidí marxar d'Espanya per tal que, segons ell: "quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro en fraticida guerra civil". El que conta és que abandonà el país, i en fer-ho, el reconeixia amo i senyor del seu destí. La història posterior es per tothom coneguda. Un atracament a la llibertat del país en forma de cop d’estat, que, al ser frustrat obrí les portes a la guerra civil, la pujada al poder del feixisme que durà trenta-sis anys i la successió de Joan Carles I com a cap d’estat després de la mort del dictador Franco.
Les preguntes són:
Si la república fou legalment constituïda, ¿no hagués hagut de ser restaurada després de la mort de Franco, en ser aquest un rebel pel fet d’aixecar-se en armes contra un govern legal?
¿És lícita la monarquia al ser imposada per un règim que no fou elegit democràticament?
1 comentari:
El franquisme va invertir la legalitat i va declarar que els rebels eren els altres. Aquesta idea encara és vigent en amplis sectors, i alimentada per molts propagandistes dretistes impermeables a una història que no estableixi bons i dolents. L'anomenada transició democràtica és una adequació més del règim del 18-J al context internacional, certament la més important.
La monarquia de JCII (instaurada, no restaurada) ja va entrar en el lot de la Constitució referendada el 78 com tantes altres coses que hagués estat bonic votar a la menuda.
Neopàtria
(neopatria.blogdrive.com)
Publica un comentari a l'entrada