Ara que, gràcies al petroli, el bípede que governa Veneçuela te diners a dojo, es dedica a comprar armament per, segons ell, defensar-se d’una invasió nord-americana. Les armes les treu, com seria d’esperar, de Rússia, país que li farà arribar 100.000 Kalashnikovs i que ja li ha entregat 3 helicòpters d’un total de 15 que té previst de vendre'ls-hi.
4 comentaris:
Aixo del "bipede" es un comentari racista, molt en la linia de Losantos, que li diu "mono". Es quelcom que s'hagues pogut voste estalviar.
Pel que fa a que Chaves compri armes, doncs deu fer com tothom, i tampoc te res d'estrany que esculli als AK, doncs de sempre han estat el fusell d'assalt preferit dels paisos poc desenvolupats: son senzills de mantenir i duren. Les armes americanes solen durar poc per provocar el seu canvi frequent, i son cares de mantenir, per poder tenir contractes de manteniment i fer mes peles. Pero es clar, per un liberal del que es tracta es de que la pela corri, oi?
De sempre m'ha satisfet molt que els comentaristes em donin la raó, i aquesta vegada no n'estic menys. Que Veneçuela és un país poc desenvolupat és prou obvi, ara del que es tracta és que reconegui que ho és malgrat tenir diners a dojo mercés al petroli. Que què en fa Chavez dels diners? Doncs subvencionar per tal de tenir a la població dominada. Això vosté no ho pot entendre però, ànims! amb una mica més d'esforç potser hi arribi.
Pel que fa a la nostra dissensió en el terme bípede, li diré que malgrat técnicament jo tinc raó al dir que Chavez és un bípede (el repto a que em demostri que no ho és) potser té raó en el fons. El mot que millor li escau a Chávez és el de criminal.
Potser que se la faci mirar aquesta satisfaccio que diu sentir quan li donen la rao. Normalment es molt mes estimulant que et portin la contraria, perque t'obliga a depurar els arguments, trobar potser en que va errat ... Pero en fi, cadascu es com Deu l'ha fet.
Venezuela es un pais subdesenvolupat, val a dir que com tots els de la zona, populistes o lacais dels USA. Sembla que alli on Castella (o el se vei Portugal) van posar la bota mai mes hi ha crescut l'herba. Coses de la vida. De fet l'unic que esta demostrat es que tenir petroli (o or, o plata, etc) no canvia un pais. El que ja era un pais arregladet continua sent-ho i el que era un pais desgraciat esdeve un desgraciat amb calers, uns calers que normalment es ventila en autentiques bajanades. Una vegada mes l'exemple d'Espanya, que es va polir la plata americana i molt mes en aventures ximples al temps que destruia la estructura productiva del pais, es un bon exemple. Es cada vegada mes clar que la riquesa d'un pais no es al seu subsol sino al al cap dels seus habitants.
No dissentim en el terme bipede sino en el "repicó". Es ben clar que Chavez te dues cames, com voste (espero i desitjo) i jo mateix, pel que tots som bipedes, pero el "repico" es, com voste mateix reconeix mes aviat racista, a mes de innecessari. Tambe es fora de lloc qualificar-lo de criminal sense indicar els crims de que l'acussen. Per cert, com qualificaria voste als que van intentar fer-lo fora mitjançant un cop d'estat teledirigit per Bush i Aznar? Bons ciutadans? doncs devien ser gent l'alivio, perque quan els altres militars van escoltar els plans del "nou president" els va faltar temps per restaurar a Chavez. En fi, com suposo que el "nou president" colpista era liberal, o com en diguin per aquelles terres, el deu voste considerar dels seus i un jerro de virtuts, pero es veu que els que el tenien que aguantar tot el dia no ho tenien tan clar. Coses de la proximitat, suposo.
Hi ha quelcom dels liberals d'ara al que no m'acabo d'acostomar. Es la seva duresa d'expressio, que sovint ronda la pura grolleria, la faclitat pel insult. Jo m'havia acostumat als liberals d'abans de la guerra, gent supereducada i respectuosa com Madariaga o Aranguren, i, francament, s'hem fa dificil de creure que puguin ser de la mateixa corda. Pero aixi deu ser si vostes ho diuen.
El seu és un comentari insolent, ple de presuncions que vosté s'inventa i de coses que té l'atreviment de predicar i no fa. No paga la pena, doncs, que em prengui la molèstia d'alliçonar-lo amb les meves respostes. Facim un favor, si no li agrada el què escric, no em llegeixi més i no m'emprenyi.
Publica un comentari a l'entrada