Fa pocs dies la Generalitat donà les creus de Sant Jordi d'enguany. Aquestes creus es donen a persones o entitats que han treballat pel bé de Catalunya.
Llegint els noms de certes persones que els hi han donat l'esmentada creu, m'han vingut ganes de plorar. Per què els han donat creus a personatges com en Joan Roura o Tomàs Alcoverro, personatges que han presentat informació tendenciosa i esbiaixada del conflicte d'Orient Mitjà? ¿O és que és la recompensa als serveis prestats al govern socialista?
dimecres, 27 de setembre del 2006
dimarts, 26 de setembre del 2006
LES PROMESES DELS EUNUCS
Els uns prometen milers d’euros si us poseu a parir, els altres prometen milers de pisos de protecció oficial, siguin de compra o lloguer. I és que ja han començat les ofertes a can Generalitat. L’únic del cert, és que si han de complir aquestes promeses, ja podeu preparar-vos per a un increment d’impostos.
dissabte, 16 de setembre del 2006
COSES MALVADES I INHUMANES
En el seu recent viatge al seu país nadiu, el Papa de Roma féu un discurs a la universitat de Ratisbona. En un moment del seu discurs, el Papa digué: “Ensenya’m allò que Mahoma ha portat de nou, i trobaràs només coses malvades i inhumanes, com la seva directiva de difondre la fe mitjançant l’espasa.” Els sectors radicals de l’islamisme han posat el crit al cel, i fins i tot ja han atacat algunes esglésies, donant així la raó al Papa de Roma.
dimarts, 12 de setembre del 2006
RIP PEL TEATRE LLIURE
No m’agrada Pepe Rubianes. Gairebé mai estic d’acord amb les seves opinions. És més, el considero l’arquetip del perfecte imbècil. Tampoc m’agraden les seves obres. De les que he vist, sigui “in situ” o per la televisió, sempre tira mà de l’humor bast i escatològic, de l’humor fàcil, vaja. Però això sí, Rubianes té tot el dret a dir el que li vingui de gust amb l’únic límit que li imposi la justícia i té tot el dret de fer l’espectacle que li roti amb el mateix límit que abans he citat i amb el de l’espectador que és, en principi, qui hauria de pagar. Amb això vull dir que trobo escandalós que a Rubianes se l’hagi censurat a Madrid hagués dit el que hagués dit, però més escandalós trobo que la cultura estigui a mans dels polítics i de la política, perquè si els teatres fossin privats, cap polític podria censurar a ningú, ni tan sols a Rubianes. La posada en escena d’una obra seria un tracte entre empresari i artista i cap opinió comptaria si l’empresari veiés la bossa plena.
A més, els artistes han dit ben poca cosa sobre el tema, fora de fer veure que s’han molestat, i cap d’ells deixarà d’actuar a la capital d’Espanya, però no m’estranya gens: ningú mai no mossega la mà de qui li dóna de menjar, i els artistes de casa nostra sempre han maldat per rebre subvencions i ells mateixos han cavat la seva pròpia tomba. Ara tenen el morrió posat pel poder polític, tan pel local on han d’actuar com pels diners que reben per les seves obres, molt sovint sense interès i per tant amb el local mig buit.
RIP pel teatre lliure, ells mateixos s’ho han buscat.
PD. Aquest artícle fou publicat el passat dia 12 però, incomprensiblement, no va aparèixer al seu moment.
dimecres, 6 de setembre del 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)