UN COET EN MANS D'UN BOIG

La setmana passada penjava un post sobre la prova que féu la Xina destruint un satèl·lit propi mostrant així la seva capacitat per a la “guerra de les galàxies”. Aquesta setmana les notícies també ens arriben de l’espai i tal com la setmana passada, no anuncien res de bo per el món lliure i democràtic. En efecte, el diari Haaretz informa que l’Iran és gairebé a punt de llançar un satèl·lit espia en un pas més cap a la desestabilització de la regió. El coet llançador seria el Shahab-3, coet que també serviria de míssil balístic intercontinental i que, en una versió millorada podria arribar al continent europeu. No seria hora de prendre’ns seriosament les amenaces d’aquest país?

XINA

La Xina ha realitzat amb èxit la destrucció d’un dels seus propis satèl·lits a l’espai amb un míssil de base terrestre. Això, contràriament al que es diuen als mitjans, suposaria una escalada d’armaments a l’espai, perquè suposa un clar desafiament militar xinès al estatus quo actual.

La Xina, al ser un règim totalitari que pretén – i aconsegueix- incidir en tots els aspectes de la vida dels seus esclaus súbdits, ha aconseguit unes xifres de creixement espectaculars. Durant trenta anys, la seva economia ha crescut al voltant d’un 10% anual, ara bé, això s’ha aconseguit pagant uns sous al voltant de 30 centaus de dòlar l’hora, el robatori de tecnologia occidental, i una contaminació que és la pitjor de tot el món. Això els ha permès dedicar percentatges de dos dígits en les inversions militars durant 17 anys seguits – la despesa el 2006 fou al menys un 14% superior a la del 2005-.

Si als diners que remenen hi afegim el control absolut que 9 membres permanents del comitè del politburó del Partit exerceixen sobre mil dos-cents milions d’habitants que te la Xina, fàcilment arribarem a la conclusió que la manca de drets, de justícia independent, i de llibertat d’expressió converteixen aquell país en un estat agressiu que cal vigilar amb ull amatent perquè la llibertat de que gaudim els occidentals no ens ha estat donada de manera inherent, sinó que cal guanyar-la i posteriorment, defensar-la contínuament.

INTROMISSIONS ESTATALS

Recentment he pogut llegir dues notícies que hom podria considerar molt positives però que a mi, personalment, em fan adonar de la decadència de la societat catalana ensems amb la seva política.
Les notícies anaven de la restauració de dos teatres, un a Sabadell i un altre a Terrassa pagades, aquestes rehabilitacions, pels respectius ajuntaments. A canvi de gastar els diners dels contribuents, tan si van al teatre com si no, en les esmentades obres, els edificis i la gestió passaran als ajuntaments quedant com a part més malmesa la cultura. En efecte, la cultura, aquest conjunt de tradicions d'un poble i que els nostres polítics tracten com una bagassa de carretera, com a mer instrument de control de la ciutadania, és la que paga els plats trencats. Aquesta societat ni tan sols te l'esma de crear empresaris que es facin càrrec d'aquestes coses, i la societat civil és morta de fa molts anys, víctima de la set insaciable de poder dels nostres polítics. Quina enveja em fan els països democràtics que no tenen ministeri / conselleria de cultura!

ÉS L'ECONOMIA, ESTÚPID!

Hugo Chávez anuncià la nacionalització de certes empreses estratègiques de Veneçuela i el resultat ha estat una caiguda en picat de la borsa veneçolana, liderant aquesta caiguda la companyia de telèfons, en un 25%, i la companyia elèctrica, en un 20%. És el que passa quan poses un bípede ignorant a dirigir un país.

ELS ACORDS INÚTILS

El 26 de novembre del 2006, Israelians i Palestins signaren un alto el foc. Des d'aleshores s'han disparat més de 75 coets Qassam des de Gaza, arribant-ne 60 a Israel. Els grups terroristes que llancen els coets tenen el suport del règim teocràtic d'Iran, com per exemple el grup "Jihad Islàmica Palestina", grup que ha reivindicat el llançament dels esmentats coets. Quan Israel se n'afarti i faci atacs selectius, aleshores la culpa del trencament de la treva serà d'Israel, clar.

PISOS DE FRANC? DEIXA'M QUE RIGUI!

França vol aprovar una llei que garantirà l'accés a un habitatge a tot habitant del país. Això, deixant de banda que tractant-se de França serà paper mullat, acosta els nostres veïns un pas més al comunisme que sempre tan els ha agradat, i sotmet els seus habitants un pas més a la subjugació de l'estat en haver-ne de dependre. Tal com va dir Alexander Hamilton: "El domini sobre la subsistència del home equival al domini sobre la seva voluntat."

Podríem fer una porra a veure quan trigaran els nostres polítics a calcar la mateixa llei.