XINA

La Xina ha realitzat amb èxit la destrucció d’un dels seus propis satèl·lits a l’espai amb un míssil de base terrestre. Això, contràriament al que es diuen als mitjans, suposaria una escalada d’armaments a l’espai, perquè suposa un clar desafiament militar xinès al estatus quo actual.

La Xina, al ser un règim totalitari que pretén – i aconsegueix- incidir en tots els aspectes de la vida dels seus esclaus súbdits, ha aconseguit unes xifres de creixement espectaculars. Durant trenta anys, la seva economia ha crescut al voltant d’un 10% anual, ara bé, això s’ha aconseguit pagant uns sous al voltant de 30 centaus de dòlar l’hora, el robatori de tecnologia occidental, i una contaminació que és la pitjor de tot el món. Això els ha permès dedicar percentatges de dos dígits en les inversions militars durant 17 anys seguits – la despesa el 2006 fou al menys un 14% superior a la del 2005-.

Si als diners que remenen hi afegim el control absolut que 9 membres permanents del comitè del politburó del Partit exerceixen sobre mil dos-cents milions d’habitants que te la Xina, fàcilment arribarem a la conclusió que la manca de drets, de justícia independent, i de llibertat d’expressió converteixen aquell país en un estat agressiu que cal vigilar amb ull amatent perquè la llibertat de que gaudim els occidentals no ens ha estat donada de manera inherent, sinó que cal guanyar-la i posteriorment, defensar-la contínuament.