MÉS CONTROL

Des que hi ha democràcia en el nostre pobre país, els polítics que formen part del govern s'han aprofitat del indigne sistema electoral que tenim per tenir un control ferri i absolut del parlament, dit en altres paraules, el poder executiu controla el poder legislatiu. La separació de poders, bàsic en tota democràcia que vulgui merèixer aquest nom no s'ha tingut mai en compte aquí.

Tal com estan les coses, el partit que governa o ha governat es dedica o s'ha dedicat a controlar els mitjans de comunicació i la cultura, i d'aquesta manera s'assegura que a la gent li arribi un missatge adulterat, manipulat i conforme als seus interessos, que són, entre d'altres, perpetuar-se en el poder.

Darrerament, però, m'adono que no en tenen prou amb això. Esperonats per les seves pròpies mentides i havent inculcat els missatges bàsics a la població (el més perillós, que l'estat ho pot fer molt millor que la iniciativa privada), cada vegada anem per un pendent més inclinat cap al control absolut de les nostres vides per part del govern de torn. Així doncs, veiem que, si fins ara els polítics deixaven l'economia en mans privades, cada vegada volen incidir més en aquest camp amb propostes surrealistes i del tot contràries al lliure mercat i a la no intervenció del govern.

SENTÈNCIES DE MILTON FRIEDMAN

A continuació insereixo unes frases del gran Milton Friedman, traspassat el 16 de novembre del 2006.

"Les objeccions que la majoria de la gent li fa al lliure mercat és que els resulta massa difícil conformar-lo a la seva voluntat. El mercat dóna a la gent el que la gent vol enlloc del què un altre gent creu que haurien de voler. En el fons, les crítiques a l'economia de mercat són, en realitat, una manca de fe en el propi mercat."

"Sóc crític de fa temps amb la Seguretat Social, bàsicament perquè crec que no és afer del govern dir a la gent quina part del seus ingressos ha de destinar per les seves futures necessitats o les d'algú altre."

"Es dóna per suposat que els treballadors han de rebre una part del seu sou en espècies en forma de assegurança mèdica pagada pel patró. Per què precisament una assegurança mèdica? Probablement el menjar no és menys important per viure com una assegurança mèdica. Per què no és tan lògic que els treballadors comprin el menjar a la botiga de l'empresa com ho és que comprin la seva assegurança mèdica a la seva empresa?"

"Retallar la despesa governamental i el seu intervencionisme en l'economia significaria un guany immediat per la majoria, una pèrdua a curt termini per uns pocs i un guany a llarg termini per tothom."

"“Just” és una opinió de l'espectador, lliure és el veredicte del mercat. (La paraula “lliure” apareix tres vegades a la Declaració d'Independència i una vegada a la Primera Esmena de la Constitució, juntament amb la paraula”llibertat”. La paraula “just” no surt en cap del documents fundacionals dels Estats Units.)"

L'ESTUPIDESA COM A NORMA

A l'Índia tenen el costum de fer valoracions i revisions mèdiques anuals i obligatòries als seus funcionaris, i enguany el ministeri de salut va introduir una nova part on preguntava a les funcionàries detalls sobre el seu cicle menstrual. Les protestes no s'han fet esperar i finalment, i a petició directe del primer ministre, han descartat aquest apartat del qüestionari. Costaria trobar una estupidesa tan humiliant cap a les dones, i costa d'imaginar qui haurà estat el mala bèstia que se li va acudir semblant intromissió a la vida privada de la gent. Rectificar és de savis, però si no haguessin estat tan imbècils no els hagués calgut rectificar res.

ADDENDA: Sembla ser que aquest post no ha estat del tot entès per algú. No critico pas les revisions mèdiques, només faltaria. Però, això que ha de ser una cosa personal i íntima entre metge i pacient no era respectat en aquest cas, on l'administració (que no era qui feia les revisions) feia preguntes d'àmbit privat i íntim (en aquest cas, a les funcionàries) que no venien a tomb ni eren en absolut rellevants a l'hora de fer la feina.

GRATIS? NO EM FACI RIURE!!!

L'ajuntament de Santa Coloma de Gramanet ha decidit pagar els llibres de text a tots els alumnes de les escoles públiques ubicades al seu terme municipal. De fet, és el primer gran municipi que ho fa, però d'altres amb no tanta entitat ja fa un temps que ho vénen fent. Tots els mitjans de comunicació han coincidit dient que l'ajuntament en qüestió dona de manera gratuïta aitals llibres de text però, són realment gratuïts? La gent de carrer, el que abans se'n deia “españolito de a pie” possiblement és susceptible de ser enganyada, però per poc que tu, estimat lector, sàpigues fer una “O” amb un canuto o sàpigues on tens la mà dreta, sabràs que les coses concedides per cap entitat pública són gratuïtes. En efecte, tot el que vulguem que ens sigui pagat per l'estat, abans ens ho ha d'haver cobrat via impostos, per tant, l'ajuntament de Santa Coloma de Gramanet haurà d'augmentar la pressió fiscal exercida sobre els seus ja soferts ciutadans o bé haurà de desviar partides dineràries d'altres temes per poder pagar els llibres. Tan en un cas com en l'altre, el ciutadà una vegada més hi surt perdent, i aquest país (perquè aquesta mesura s'implantarà a nivell autonòmic d'aquí a no molt) continua lliscant pel pendent de un govern intervencionista i antiliberal que, d'aquí a no gaire tindrà un control sobre les nostres vides i sobre els nostres recursos que em recorda el que exercien els països totalitaris (feixistes i comunistes) sobre els seus ciutadans. Però potser el que més greu em sap és veure com els mitjans de comunicació contribueixen a mantenir la ignorància de la gent al dir-los que les coses pagades per l'estat són gratuïtes. Ni tan sols tenim l'esperança que la gent obri els ulls...