"EXPRÓPIESE, SR. ALCALDE"

Fa uns dies vaig sentir per la ràdio un tros de conversa que el president de Veneçuela, Hugo Chávez, sostenia amb els seus sequaços. Es veu que intentaven recuperar el centre històric de Caracas, però per fer-ho havien d’expropiar locals on hi havia negocis privats. El president veneçolà autoritzava l’expropiació de paraula i sense invocar cap mena de llei, i això era el que sorprenia els locutors de l’emissora.
De fet, però, la única diferència entre la política tercermundista de Veneçuela i el nostre país està en les formes, però no pas en el fons. Aquí, quan un govern estatal, autonòmic o local vol robar expropiar un immoble, activen la maquinària burocràtica, mouen mil i un papers, però acaben per prendre’t la propietat a preus irrisoris, molt per sota del de mercat, i sense que no puguis negar-te. La invocació que fan d’expropiació per interès públic, sona, a més, a burla cruel quan sents casos com el de Pretòria, Gurtel o com els escàndols que periòdicament surten a Mallorca, i tants altres que els nostres polítics cleptòmans aconsegueixen que no surtin a la llum.