LA NOVA TEORIA ESPIADIMONIANA

Aquesta és la situació clàssica on la gent s'esforça a col·locar la política, una mena de línia recta on el feixisme i comunisme són diametralment oposats. Els integrants dels dos grups extremistes els agrada pensar que són l'antítesi del altre.

teoria politica habitual

I aquesta és la nova distribució segons la teoria espiadimoniana, els extrems es toquen i feixisme i comunisme passen a ser la mateixa cosa, és a dir, totalitaris, antiliberals i antidemocràtics. El jacobinisme, cosí germà d'ambdós, també estaria rondant l'extremisme.

teoria espiadimoniana

LA PROCEDÈNCIA REAL DE MINET

Mira, al posar el nom a la meva mascota virtual, vaig recordar un altre gatet que va existir en la realitat. També es deia Minet i la història és tant antiga que ja deu haver palmat.
A finals de la dècada dels seixanta o principis dels setanta, un individuu anomenat Vital Alsar i altres quatre bojos varen anar en una balsa des del Equador fins a Austràlia en un viatge que durà gairebé sis mesos i no sense perills. A banda de les tormentes que varen patir, els esperava la gran barrera d'esculls. Amb ells hi viatjaven unes mascotes, entre elles el gat Minet. En el transcurs del viatge, totes menys el gat van emmalaltir i moriren. I és que el gat Minet era un supervivent nat, fins i tot va superar les tormentes. Un cop van arribat sans i estalvis a Austràlia, el gat va haver de superar un altre prova, les lleis de quarentena del país. Uns funcionaris se'l van emportar i pocs dies després anunciaren que el sacrificarien. Es va organitzar un gran escàndol solventat finalment per l'esposa de un capità de vaixell que sortia pocs dies després del port de Brisbane, ella va dir que l'adoptaria.
Tot això surt al llibre que escrigué el tal Alsar en un llibre que es titula "La Balsa", llegiu-lo si no us ho creieu.

EXPLICANT-ME

Un benvolgut membre i company d'aquesta comunitat em fa unes preguntes i observacions sobre el meu últim blog i, tot i que em fa una mica de mandra explicar obvietats, provaré de contestar per tal d'aclarir certes coses.
Fins on arriba el meu saber, cap diari dels Estats Units cobra de cap ens públic, o sigui, que sóc privats. Per tant, si jo visqués a Amèrica, podria comprar o no el New York Times, però si em decidís per no fer-ho, jo sabria que aquest molt bon diari no rebria ni un centau dels meus impostos, cosa que no es pot dir el mateix de TV3. Aquesta televisió, ha ofert, ofereix i, per desgràcia nostra ens oferirà, notícies partidistes. Aquí rau la diferència, un mitjà de comunicació privat passa comptes amb el seu accionariat, un de públic amb tots i cada un dels contribuents. Com que aquests són de diverses tendències i sensibilitats, s'agraeix quan es troba un mitjà que no et tracta de subnormal i que no et vol fer passar bou per bèstia grossa. M'encantaria trobar diaris aquí que apostéssin per presidents de la generalitat donant uns arguments racionals, i no dogmàtics, de premsa orgànica partidista.
En quant al ús d'expressions religioses en els discursos, personalment les trobo ben desafortunades, però pel que he sentit dir, els dos candidats diuen rucades per l'estil, encara que estaré d'acord amb vosaltres si em dieu que el senyor Bush s'enduu la palma en quan a expressions religioses. Però us equivoqueu pensant que els polítics nostrats no diuen bajanades, en diuen de ben grosses, tot i que en diuen menys que la majoria de periodistes que parlen de les eleccions USA.
A Amèrica, la paraula "liberal" és un insult, s'aplica a la gent que ells creuen que són massa radicals des del seu punt de vista. A Europa ser "liberal" és ser partidari de la llibertat individual, ni més ni menys. És rebutjar el pensament dogmàtic, per això el comunisme i nazisme han perseguit sempre el liberalisme i els liberals. També us haig de dir que es pot ser liberal de dretes o liberal d'esquerres( a europa, clar). Això certs periodistes d'aquí s'han esforçat sempre a amagar-ho, fent veure que ser liberal és sinònim de conservador.
Els americans ténen tan assumit el liberalisme (en el sentit europeu del terme), que no es plantejen cap altre cosa. Quan es van declarar independents, tenien molt clar que no caurien en els errors europeus d'absolutisme i per això van construïr un sistema de contrapoders per tal d'evitar fins on fos possible l'abús de poder de l'estat contra l'individuu.
Això de dretes i esquerres ha estat sempre una cabòria europea. En el món anglosaxó s'ha evitat sempre parlar d'aquesta manera, si ho utilitzen, ja veieu que ho fan en sentit pejoratiu. Per exemple, a Anglaterra parlen de laboristes i conservadors. Les diferències entre partits són mínimes, i no pas per això tan passat de moda de les dretes i les esquerres. Creieu-me, guanyi qui guanyi els americans no se'n aniran del Iraq, si us han explicat el contrari us han mentit. Com que suposo que guanyarà el senyor Kerry, no trigareu a comprovar-ho.
Salut i no escolteu massa la tele

JA EM PERDONAREU

Sí, ja em perdonareu però no em puc resistir de parlar de les eleccions nord-americanes. Sé que ja n'estareu farts, que les televisions, ràdios i diaris en parlen potser de manera excessiva, i que per afegitó, alguns blogs també ho han fet, però és precisament per això que jo també en vull parlar.
Mai he estat als Estats Units però n'he llegit força i el primer que m'agradaria dir és que parlar políticament d'aquest país en termes d'esquerra-dreta és no tenir-ne ni puta idea. Als Estats Units, tant demòcrates com republicans són liberals en el sentit europeu del terme.
No entenc gaire per què els mitjans de comunicació públics d'aquí han triat ja el seu preferit. Potser a la facultat no els van ensenyar que la seva opinió personal, tot i que legítima, no ens importa en absolut i no és notícia. També els hauríem de fer saber als nostres estimats periodistes que nosaltres no tenim passaport nord-americà i no podem votar, no cal que ens facin propaganda orgànica.
En fí, amics meus. Us recomano que escolteu les notícies al lloc d'orígen; aneu a webs de diaris nord-americans (no us comformeu amb un) o també a la BBC, que tot i ser una emissora pública no està políticament controlada, com la nostra malaurada TV3.
Us desitjo salut i independència mental.

SOBRE EL PODER DE L'ENEMIC

És cert que l'enemic és poderosíssim, però alguna cosa hem de fer, no? Sembla talment que visquem en una dictadura i només opinem quan anem a votar. "Democràcia electoral" és el que tenim. Vota i calla. En època electoral, els politics centren el debat en temes ridículs que fan que la gent perdi de vista el veritablement important, i un cop has votat, no els vagis a emprenyar. Han assolit el que volien -poder-, i es passaran quatre anys gestionant els TEUS afers públics i mirant d'arrencar-te la major part possible s'afers privats per gestionar-los ells també, com si et féssin un favor. Pot semblar que et treuen un pes de sobre, en realitat et prenen llibertat de decisió.

NO LANGUAGE, NO TAXES

Amb aquest lema hauriem d'anar per Europa: Sinó podem parlar en català al Parlament Europeu, no paguem la part dels impostos destinada a Europa.
La manca de pebrots és el motiu pel qual se'ns torejen. Si creieu que els polítics que tenim ens ho arreglaran, aneu llestos.

L'HOME QUE DEIA SER EL SEU PROPI AVI

Una vegada vaig conèixer un home que afirmava ser el seu propi avi, com que jo no m'ho creia, m'ho va explicar.

"Em vaig casar amb una viuda que tenia una filla"- em digué-." El meu pare, que també era viudo, es va enamorar de la filla de la meva dona, i s'hi va casar. De manera que la meva esposa era la sogra del meu pare, i la meva fillastra es va convertir en la meva madastra; per tant, el meu pare era el meu gendre."

Fins aquí ho vaig anar entenent, però es va anar complicant:

"Al cap de poc la meva fillastra va tenir un nen que va resultar ser el meu germà, ja que era fill del meu pare; però al mateix temps era nét de la meva dona, o sigui que jo sóc l'avi del meu germà"

Em vaig començar a posar nerviós, però ara venia el pitjor:

"Temps després, la meva dona va tenir també un nen. El meu fill, doncs, era cunyat del meu pare i, al mateix temps, el meu oncle. El meu pare i el meu fill són germans, la meva dona és la meva àvia perqué és la mare del meu pare i jo, com que sóc el pare del meu pare, resulta que sóc l'avi de mi mateix i, per tant, el besavi del meu fill..."

Encara ara no ho entenc, i vosaltres?

RECICLANT, QUE ÉS GERUNDI

En algunes revistes (a mi em va sortir a la del RACC) reparteixen bosses per tal d'introduir-hi els cartutxos vells de les impressores. No necessita segell i el remitent els recicla. A més, una organització dóna mig euro per cartutx rebut per la millora dels boscos. Que no digueu que no us ho han dit!

I LA DARRERA, VA

Totes les dites del món es redueixen a una:

And in the end, the love you take is equal to the love you make

NOMÉS PELS TEUS ULLS

Degut al gran nombre de comentaris de la meva última publicació, i a petició dels meus lectors, torno a escriure unes dites de savis orientals. Aquesta vegada de Confuci.


-No són les males herbes les que ofeguen la bona llavor, sinó la negligència del camperol.

-Quan vegis un home bo, prova d’imitar-lo; quan vegis un de dolent, examina’t a tu mateix.

-Fins i tot en els sentiments més nobles i apassionats, l’home ha de mostrar-se discret.

-La virtut ha de ser comuna al llaurador i al monarca.

I de moment ja està, que encara us agradaria i tot.