Un benvolgut membre i company d'aquesta comunitat em fa unes preguntes i observacions sobre el meu últim blog i, tot i que em fa una mica de mandra explicar obvietats, provaré de contestar per tal d'aclarir certes coses.
Fins on arriba el meu saber, cap diari dels Estats Units cobra de cap ens públic, o sigui, que sóc privats. Per tant, si jo visqués a Amèrica, podria comprar o no el New York Times, però si em decidís per no fer-ho, jo sabria que aquest molt bon diari no rebria ni un centau dels meus impostos, cosa que no es pot dir el mateix de TV3. Aquesta televisió, ha ofert, ofereix i, per desgràcia nostra ens oferirà, notícies partidistes. Aquí rau la diferència, un mitjà de comunicació privat passa comptes amb el seu accionariat, un de públic amb tots i cada un dels contribuents. Com que aquests són de diverses tendències i sensibilitats, s'agraeix quan es troba un mitjà que no et tracta de subnormal i que no et vol fer passar bou per bèstia grossa. M'encantaria trobar diaris aquí que apostéssin per presidents de la generalitat donant uns arguments racionals, i no dogmàtics, de premsa orgànica partidista.
En quant al ús d'expressions religioses en els discursos, personalment les trobo ben desafortunades, però pel que he sentit dir, els dos candidats diuen rucades per l'estil, encara que estaré d'acord amb vosaltres si em dieu que el senyor Bush s'enduu la palma en quan a expressions religioses. Però us equivoqueu pensant que els polítics nostrats no diuen bajanades, en diuen de ben grosses, tot i que en diuen menys que la majoria de periodistes que parlen de les eleccions USA.
A Amèrica, la paraula "liberal" és un insult, s'aplica a la gent que ells creuen que són massa radicals des del seu punt de vista. A Europa ser "liberal" és ser partidari de la llibertat individual, ni més ni menys. És rebutjar el pensament dogmàtic, per això el comunisme i nazisme han perseguit sempre el liberalisme i els liberals. També us haig de dir que es pot ser liberal de dretes o liberal d'esquerres( a europa, clar). Això certs periodistes d'aquí s'han esforçat sempre a amagar-ho, fent veure que ser liberal és sinònim de conservador.
Els americans ténen tan assumit el liberalisme (en el sentit europeu del terme), que no es plantejen cap altre cosa. Quan es van declarar independents, tenien molt clar que no caurien en els errors europeus d'absolutisme i per això van construïr un sistema de contrapoders per tal d'evitar fins on fos possible l'abús de poder de l'estat contra l'individuu.
Això de dretes i esquerres ha estat sempre una cabòria europea. En el món anglosaxó s'ha evitat sempre parlar d'aquesta manera, si ho utilitzen, ja veieu que ho fan en sentit pejoratiu. Per exemple, a Anglaterra parlen de laboristes i conservadors. Les diferències entre partits són mínimes, i no pas per això tan passat de moda de les dretes i les esquerres. Creieu-me, guanyi qui guanyi els americans no se'n aniran del Iraq, si us han explicat el contrari us han mentit. Com que suposo que guanyarà el senyor Kerry, no trigareu a comprovar-ho.
Salut i no escolteu massa la tele
Fins on arriba el meu saber, cap diari dels Estats Units cobra de cap ens públic, o sigui, que sóc privats. Per tant, si jo visqués a Amèrica, podria comprar o no el New York Times, però si em decidís per no fer-ho, jo sabria que aquest molt bon diari no rebria ni un centau dels meus impostos, cosa que no es pot dir el mateix de TV3. Aquesta televisió, ha ofert, ofereix i, per desgràcia nostra ens oferirà, notícies partidistes. Aquí rau la diferència, un mitjà de comunicació privat passa comptes amb el seu accionariat, un de públic amb tots i cada un dels contribuents. Com que aquests són de diverses tendències i sensibilitats, s'agraeix quan es troba un mitjà que no et tracta de subnormal i que no et vol fer passar bou per bèstia grossa. M'encantaria trobar diaris aquí que apostéssin per presidents de la generalitat donant uns arguments racionals, i no dogmàtics, de premsa orgànica partidista.
En quant al ús d'expressions religioses en els discursos, personalment les trobo ben desafortunades, però pel que he sentit dir, els dos candidats diuen rucades per l'estil, encara que estaré d'acord amb vosaltres si em dieu que el senyor Bush s'enduu la palma en quan a expressions religioses. Però us equivoqueu pensant que els polítics nostrats no diuen bajanades, en diuen de ben grosses, tot i que en diuen menys que la majoria de periodistes que parlen de les eleccions USA.
A Amèrica, la paraula "liberal" és un insult, s'aplica a la gent que ells creuen que són massa radicals des del seu punt de vista. A Europa ser "liberal" és ser partidari de la llibertat individual, ni més ni menys. És rebutjar el pensament dogmàtic, per això el comunisme i nazisme han perseguit sempre el liberalisme i els liberals. També us haig de dir que es pot ser liberal de dretes o liberal d'esquerres( a europa, clar). Això certs periodistes d'aquí s'han esforçat sempre a amagar-ho, fent veure que ser liberal és sinònim de conservador.
Els americans ténen tan assumit el liberalisme (en el sentit europeu del terme), que no es plantejen cap altre cosa. Quan es van declarar independents, tenien molt clar que no caurien en els errors europeus d'absolutisme i per això van construïr un sistema de contrapoders per tal d'evitar fins on fos possible l'abús de poder de l'estat contra l'individuu.
Això de dretes i esquerres ha estat sempre una cabòria europea. En el món anglosaxó s'ha evitat sempre parlar d'aquesta manera, si ho utilitzen, ja veieu que ho fan en sentit pejoratiu. Per exemple, a Anglaterra parlen de laboristes i conservadors. Les diferències entre partits són mínimes, i no pas per això tan passat de moda de les dretes i les esquerres. Creieu-me, guanyi qui guanyi els americans no se'n aniran del Iraq, si us han explicat el contrari us han mentit. Com que suposo que guanyarà el senyor Kerry, no trigareu a comprovar-ho.
Salut i no escolteu massa la tele
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada