dijous, 30 d’agost del 2007

EL CAS DE L'ÈRIC BERTRAN

Tothom a veure aquest vídeo de YouTube

4 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

És tan surrealista, Espanya. Per mi que s'ha quedat en l'època d'Alfredo Landa i, o ens n'allunyem, o ens fagociten! Glups :(

espiadimonis ha dit...

Doncs tal com va la cosa, els símptomes són que se'ns empassen. Al menys que agafin una bona indigestió!

Xevi ha dit...

Merci pel ressò!

Per cert, a veure si hi estàs d'acord:
Un estat és format per una sèrie de persones que treballen per gestionar tota una sèrie de recursos comuns en un territori determinat. Poden fer-ho millor o pitjor, amb vocació de servei públic o per interessos privats. Hi ha qui vol un estat més gran i paternalista, i hi ha qui vol la reducció de l'estat a la mínima expressió. Tot això és força obvi, però també és obvi que Espanya ens roba des de fa segles i aquí ningú no diu res. Tant se val, no parlaré d'espoli fiscal. Parlaré d'una raó per a la independència que ningú no esmenta mai:

La relació ciutadà/cens electoral. El cens electoral d'un estat és la quantitat absoluta de persones en edat de votar. En el cas d'Espanya són 34.571.831 persones les que poden votar (dades de les eleccions generals del 2004, a hores d'ara en deuen ser unes miques més). Aquesta xifra conté el cens electoral de Catalunya, que és de 5.314.358 (dades 2005) persones, més o menys. En un estat centralista com l'Espanyol, el govern central és més important que no pas el govern autonòmic (és el govern central qui aprova pressupostos, qui controla la fiscalitat, etc... sigui de dret o de fet), i això fa que, a l'hora de la veritat, siguin les eleccions generals de l'Estat Espanyol on es juga el futur Catalunya. Així doncs, el control de Catalunya per part dels ciutadans catalans s'exerceix a les eleccions generals. Això ho deixo clar perquè és important a l'hora de comparar i ponderar les xifres que us proposaré. Un altre punt important és el tema del sistema electoral, que varia lleugerament les xifres que donaré, però que no varia pas substancialment la filosofia del meu raonament (i amb això vull dir que obviaré el sistema electoral). Per guarir-me en salud parlaré de "valor del vot mig".

Bé. Tenim dos escenaris polítics possibles, que són Catalunya dins Espanya (escenari actual) i Catalunya independent (escenari que espero s'assolirà en un futur no gaire llunyà).

Amb Catalunya dins Espanya el valor mig d'un vot català és de 1/34.571.831 (que és el valor mig d'un vot català o d'un andalús o d'un madrileny). Com que a Espanya hi ha 45.116.894 habitants, dels quals 7.197.174 són catalans, o sigui, només el 15,88 % del total estatal, per molt que es posin d'acord tots els catalans, mai no aconseguiran dominar el govern estatal (a no ser que la resta d'Espanya fos ple de grupuscles baratllats entre sí i incapaços de posar-se d'acord, que no és el cas). Aquest és el percentatge polític de poder del poble català a l'hora de controlar son esdevenir. Catalunya pot jugar un paper decisiu si hi ha una majoria molt relativa d'un dels dos partits grossos (PP i PSOE, ambdós terriblement espanyolistes i anticatalanistes), però històricament s'ha demostrat que això no és garantia d'absolutament res, només "peix al cove" que s'ha demostrat ineficaç a llarg termini. En tornant a l'inici del punt, el valor mig d'un català i la proporció de catalans dins l'estat fa que als governants espanyols els sigui absolutament igual que l'electoral català en massa estigui emprenyat i reclami justícia. No suposem un problema i, a més, el vot d'un ciutadà català fa molt poc. Això també és important per a la psicologia col·lectiva catalana i la idea força extesa entre la població que, davant la injustícia de l'abús de poder comès per l'Estat vers el poble, el català mig es resigni de manera absoluta i no actúi per canviar les coses.

Ara passem al segon escenari. Catalunya independent. Per començar el percentatge de poder del poble català respecte el seu propi futur és del 100 %. Hi ha una corrent de pensament mundana que li és igual si el poder és a Madrid o a Barcelona, perquè la corrupció hi és igual. Pot ser. Però aquí ve el segon punt interessant (i del que volia parlar, i és el punt que mai ningú esmenta) que és el del poder del vot mig d'un català respecte a la Generalitat (en un Esta Català independent), que és 1/7.197.174. Aquest poder és quasi 5 vegades superior al poder del mateix català mig en un Estat Espanyol amb Catalunya a dins.

Sincerament, prefereixo tenir 5 vegades més poder d'influència sobre l'estat que no pas ara. A partir d'aquí hi ha un debat que deixo obert, perquè fins a cert punt, com més val el teu vot, millor t'haurà de tractar l'estat perquè més poder tindràs sobre ell (o menys poder tindrà ell sobre tu). Això no treu que pugui haver-hi problemes i disputes importants en relació l'estat i l'electorat. Podríem comparar la situació dels ajuntaments. I sí, potser en un poble petit el teu vot té més poder que no pas a Barcelona i potser, tot i això, l'ajuntament et fot i no tens res a fer-hi. Però aquí ja la situació no és comparable als exemples abans citats, ja que l'ajuntament no és un organisme definitiu en la jerarquia de poders públics com sí que ho és l'estat. No hi ha un supra estat per damunt l'estat, a no ser que l'estat així ho vulgui (i aquí hi entra la Unió Europea).

Però bé, espero que m'hagi explicat prou bé.

espiadimonis ha dit...

Xevi,
De nou qüestiones una cosa prou interessant que comentaré en un post tan aviat com el tingui llest. Gràcies.