Ara que els xinesos irrompen al mercat mundial, tothom es posa a tremolar del mal que poden fer a les indústries nostrades, la majoria antiquades i sense cap visió de futur més enllà del benefici immediat. Aquests mateixos empresaris, clamen a l’Estat que els doni subvencions per tal de “regular” el mercat i que els permeti sobreviure, no perdre llocs de treball i encetar una era de prosperitat i felicitat perpètua.
La realitat és molt diferent. Traduït al llenguatge normal, es tracta de agafar diners del contribuent i donar-los a una empresa que és a la UVI, una empresa que és a punt de fer fallida, una empresa, en definitiva, que no lluita ni lluitarà per resultar competitiva i adaptar-se als nous temps.
¿Algú s’imagina que els obrers que manipulaven els telers manualment, abans de la revolució industrial, haguessin imposat les seves tesis? Ells es pensaven que els esperaven l’atur i la ruïna, però no fou així. La revolució industrial feu que les empreses que no ho van entendre haguessin de tancar, però se’n van obrir de noves a més de crear-se nous llocs de treball en indústries de noves tècniques.
El món empresarial s’assembla a un arbre: algunes s’han d’esporgar per tal que d’altres creixin més ubèrrimes. Tots els diners que els contribuents deixin de pagar a les empreses amenaçades de ruïna, s’ho gastaran d’una altre manera, estimulant així el lliure mercat, base de la nostra economia
La realitat és molt diferent. Traduït al llenguatge normal, es tracta de agafar diners del contribuent i donar-los a una empresa que és a la UVI, una empresa que és a punt de fer fallida, una empresa, en definitiva, que no lluita ni lluitarà per resultar competitiva i adaptar-se als nous temps.
¿Algú s’imagina que els obrers que manipulaven els telers manualment, abans de la revolució industrial, haguessin imposat les seves tesis? Ells es pensaven que els esperaven l’atur i la ruïna, però no fou així. La revolució industrial feu que les empreses que no ho van entendre haguessin de tancar, però se’n van obrir de noves a més de crear-se nous llocs de treball en indústries de noves tècniques.
El món empresarial s’assembla a un arbre: algunes s’han d’esporgar per tal que d’altres creixin més ubèrrimes. Tots els diners que els contribuents deixin de pagar a les empreses amenaçades de ruïna, s’ho gastaran d’una altre manera, estimulant així el lliure mercat, base de la nostra economia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada