Recentment hem assistit a un espectacle que ens han ofert ramaders que fabriquen llet. En efecte, aquests, que cobren subvencions de la sinistre PAC europea per no haver de sotmetre’s a la llei de mercat i continuar “xuclant la mamella de l’Estat”, no han estat d’acord en la rebaixa de preus que les centrals lleteres els volien aplicar. Entenc que els lleters no volguessin passar pel tub i no els vulguin subministrar llet però, ¿és lícit plantar-se davant les portes de les centrals lleteres i no deixar-los treballar? Si uns tenen la llibertat de rebaixar preus, els altres tenen la llibertat de no vendre’ls-la, i els primers tornen a tenir la llibertat de cercar-la on més els convingui. Tot és qüestió de negocis i llibertat de fer-los amb qui millor li convingui a un.
Tot això no passaria si no existissin les maleïdes subvencions. Aquestes són dolentes per naturalesa per què:
- Treuen diners dels contribuents honrats i van a parar a gent que, renda per renda, probablement té més diners que els tributadors.
- Mantenen el vot dels receptors en captivitat. Està demostrat que un receptor de subvencions acostuma a votar al govern que els dóna tal subvenció.
- Interfereix en el lliure mercat i el desvirtua.
- Mata de fam als països del tercer món que, lluny de poder exportar els seus productes a casa nostra, veuen com els seus articles no són competitius ni al seu propi país.
En canvi, si no cedíssim al xantatge dels immorals receptors de subvencions, el mercat es regularia per si sol. Alguns haurien de plegar, com han fet tantes fàbriques de tants altres sectors que no han fet tan de soroll ni xantatges, i només els més forts i innovadors continuarien endavant. El litre de llet seria més car? Potser sí, però amb la conseqüent rebaixa d’impostos al no haver de regalar diners, els contribuent podria fer front al hipotètic augment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada