La primera reacció de “En Peu amb el Puny Enlaire” quan s’assabentà de la mort del seu marit fou irracional i precipitada: agafà un punyal que tenia a la vora i intentà clavar-se’l al cor. Les altres dones ho impediren i després intentaren consolar-la. Al dia següent, ja més calmada i en plena possessió de les seves facultats mentals, abandonà el campament amb el punyal lligat al cinturó. Els altres no intentaren impedir la seva marxa. Si era una decisió meditada, tenia tot el dret de llevar-se la vida si així ho desitjava i ningú no tenia el dret de intentar protegir-la d’ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada