Fa pocs dies vaig sentir per la televisió una notícia que deia que en una població propera a Barcelona (ho sento, no en recordo el nom) hi representarien dansa professional de forma molt periòdica. La Generalitat i la Diputació hi posaven el local i, suposo, el finançament de tot plegat. El més curiós és que el locutor, al relatar la notícia, digué que això permetria l’espectador veure espectacles a baix cost. Aquí fou on les coses ja no em quadraren: Que potser les companyies de dansa actuaven gratuïtament? Com que no crec que això sigui així aleshores hem de pensar que les entitats públiques es faran càrrec dels emoluments de les companyies, i aquí és on entra la ignorància total, crassa i absoluta del locutor, individu que no deu saber ni sumar al desconèixer que l’economia sempre actua com si fossin uns vasos comunicants: el que poses a un lloc, ho has d’haver tret abans d’un altre punt. El què un govern posa en un lloc (en aquest cas, el pagament a una companyia de teatre més el local, energia elèctrica, etc., etc.) ho ha d’haver tret abans d’un altre punt (i com es finança l’estat? Doncs via impostos, cosa la qual ens afecta a tots, ben inclosos els espectadors que vagin a veure els espectacles de dansa i també el locutor ignorant). I aquí és on entra el quid de la història, ¿És lícit que un que no vagi a veure espectacles els hagi de pagar?
Crec fermament que els espectacles no s’haurien de subvencionar, a banda que és una pura manipulació cultural per part del govern de torn, és una injustícia pels que es queden a casa. Qui vulgui anar al futbol, que s’ho pagui, qui vulgui anar a veure teatre, que s’ho pagui, i qui vulgui anar a veure dansa contemporània ( sí, sí, aquella on es mouen de la manera més absurda i ridícula), que s’ho pagui. D’aquesta manera, si l’espectacle és bo, tindràs audiència i si no val un rave, plega. Com qualsevol altre empresa.
2 comentaris:
Em sembla que la poblacio que freuix de dança a bon preu es Santa Coloma. Jo, que visc a Sant Andreu, hi vaig anar el Nadal passat i m'ho vaig passar força be per un preu discret.
Efectivament ens podriem plantejar si la ciutadania que no te cap afeccio a la dança te que pagar els meus capricis culturalistes. Jo diria que si durant algun temps. A mi em sembla logic i bo que els poders public protegeixin manifestacions culturals que pel motiu que sigui han caigut fora del gust massiu i no son rendibles.
Si amb un suport durant un temps poden ajudar a fer neixer unes afeccions que han demostrat ser mes positives socialment que el futbol o els concerts de tock patrocinats per la CocaCola, crec que es un diner ben invertit. Soc conscient de que aixo crea un cos d'artistes subvencionats que, apart de cobrar un salari molt per sobre del que els correspondria en un regim de mercat pur i dur, tambe fa que els preocupin mes els gustos dels politics que no pas els del public, i el cinema espanyol subvencionat es un exemple perfecte d'aixo. Pero es problema de cada pais fe un bon us de les eines de que disposa en contres de convertir-les en eines de corrupcio. Alguns paisos se2n surten i altres no.
Gràcies, Perot, pels teus comentaris sempre tan ponderats. Enriqueixes el blog i això és d'agrair
Publica un comentari a l'entrada