EMPRESA PRIVADA VS. PÚBLICA

Una lectora em pregunta per què una empresa privada beneficia els consumidors, i molt amablement la contesto.
Una empresa privada sempre funciona millor que una de pública per la senzilla raó que ha de presentar un compte de resultats als accionistes i ha de guanyar diners per continuar endavant, altrament els accionistes retiren el capital i l'empresa trontolla. En una empresa pública, tothom, des del gerent fins a l'últim treballador, saben que les pèrdues seran eixugades per l'estat, i això fa que s'ho tirin tot a l'esquena. En el meu post, vaig dir que l'empresa hauria de ser privada, però també hagués hagut d'afegir que els diferents molls s'haurien d'adjudicar a diferents empreses, per tal que hi hagués competència entre elles. El fet d'entrar en competència amb altres empreses, fa que haguin d'oferir un producte i/o servei al millor preu possible, per tal de ser millors que les seves competidores. El resultat és que el consumidor té una oferta al seu abast que no tindria si l'empresa fos un monopoli bé públic o bé privat.
Un exemple al engròs el podem veure en els mateixos estats. Compara com estava l'antiga República Federal Alemanya amb la seva germana "Democràtica". O bé compara les dues Corees. En ambdós casos, en els països en que no hi havia competència, el nivell de vida era, i segueix sent en el cas Coreà, misèrrim i depauperat.

MÉS ESTATISME EUROPEU

Fa unes setmanes la Unió Europea tractava de fer una llei per tal de privatitzar els ports marítims de la comunitat. Hi van haver les manifestacions anti-liberalització de rigor i el resultat ha estat que el Parlament Europeu ha cedit al xantatge, enterrant la llei que tants beneficis hagués pogut portar al consumidor.

UN ALTRE EDITORIAL DE LA PREMSA INTERNACIONAL

La major part de la premsa internacional ja ha escrit sobre el tema de l'Estatut, aquesta vegada és el Washington Post qui en parla. Cliqueu el link i llegiu la notícia sencera.

LA PROSTITUCIÓ

Des de sempre, hi ha hagut gent que ha canviat sexe per diners i gent que ha canviat diners per sexe i sempre n'hi haurà. Essent així les coses, jo crec que podríem prescindir de la hipocresia i legalitzar la prostitució. Amb això aconseguiríem dignificar un alt nombre de persones que es guanyen la vida d'aquesta manera i, a més, com que els que exercissin aquesta professió s'haurien de legalitzar i cotitzar a la seguretat social, la hisenda pública se'n veuria altament beneficiada donat l'immens nombre de diners que mou aquest sector. Així, els únics que empaitarien a les persones que es dediquessin a aquesta feina, serien els inspectors d'hisenda i de la seguretat social.

Ja m'imagino l'escena:

-Quant?

-50€ més l’iva. Voldrà factura?

QUO VADIS, PALESTINA?

Els Palestins celebraran eleccions legislatives dimecres vinent, i la situació no podria ser més caòtica. Bandes armades campen per la franja de Gaza, prenent hostatges estrangers, llançant míssils cap a Israel, atacant a la pròpia Autoritat Palestina i, incidentalment, atacant-se mútuament. Tot això sense pràcticament cap impediment de les forces de seguretat del govern. A més, l'activitat econòmica està estrangulada per la violència continuada i els controls de la frontera Israeliana. L'Autoritat Palestina és a la bancarrota amb l’agreujant que l'ajuda que té atorgada està suspesa a causa de la incapacitat de controlar fins i tot la seva nòmina. Per si això és poc, la banda terrorista Hamas té tots els números per guanyar una bona quota de poder en aquestes eleccions... Quin panorama, no?

UNA HISTÒRIA DE FAM

Darrerament hem assistit a un serial protagonitzat per la Rússia i Ucraïna, pel tema del increment del preu del gas amb el rerafons del "càstig" que Rússia volia sotmetre als ucranians pel fet de voler defugir la seva órbita política. No ha estat, però, la primera vegada que Rússia ha volgut exercir de canyet pel que fa a Ucraïna. La vegada que el menyspreu per la vida humana es manifestà de manera més fefaent per part dels russos fou pel cas conegut com a "La fam d'Ucraïna".

El període de fam espantosa que engolí Ucraïna, el nord del Caucas i l'àrea del baix Volga els anys 1932-33 fou el resultat de la política forçosa de col·lectivització de Josef Stalin. Ucraïna, que fou el lloc on les pérdues foren més grans, habia estat l'àrea agrícola més productiva de l'Unió Soviètica. Stalin estava determinat a esclafar tot vestigi de nacionalisme ucranià. Així, la fam fou acompanyada d'una purga devastadora de l'intel·lectualitat ucraïnesa i del mateix Partit Comunista Ucraïnès. La fam trencà la voluntat del pagesos de resistir-se a la col·lectivaització i deixà Ucraïna política, social i psicològicament traumatitzada.

La política de col·lectivització a qualsevol preu instituïda per Stalin el 1929 per finançar la industrialització tingué un efecte desastrós en la productivitat agrícola. El 1932 Stalin elevà, en un 44 per cent, les quotes que Ucraïna havia de procurar a al col·lectivitat. Això significà que no hi hauria prou gra per alimentar els pagesos, perquè la llei soviètica manava que no es podia donar gra als membres de la granja fins que la quota governamental no hagués estat satisfeta. Les decisions i mètodes de Stalin comdemnaren a milions de pagesos a la mort per inanició. Els funcionaris del partit, amb l'ajut de les tropes regulars i les unitats de la policia secreta, portaren a terme una guerra de desgast implacable contra els agricultors que refusaren de donar el seu gra. Fins i tot la llavor del gra indispensable fou confiscat per la força de les cases dels pagesos. Qualsevol home, dona o nen que fos trobat amb un simple grapat de gra agafat d'una granja col·lectiva podia ser, i sovint ho era, executat o deportat. Aquells que no semblaven passar gana, éren sospitosos de retenir gra. Els pagesos ni tan sols pogueren abandonar el lloc degut a la sinistra NKVD i a un sistema de passaports intern.

La nombre de víctimes de la fam de 1932-33 és estimada entre 6 i 7 milions de persones, i un autor soviètic diguè: "Abans de morir, sovint la gent perdia el senderi i ja no semblaven humans". I un dels agents de Stalin a la zona digué el 1933 que: "La fam ha estat un gran èxit. Ha ensenyat als pagesos qui mana aquí. Ha costat milions de vides, però el sistema de granges col·lectives està aquí per quedar-se..."

DEFENSA O ATAC?

Una institució anomenada "General Security Services", ha fet públic un informe, a finals del 2005, on revela del dramàtic increment -un 900%- en el nombre de llençadores de missils antitanc que els àrabs haurien fet entrar a la franja de Gaza des d'Egipte. També haurien fet entrar altres armes en increments substancials. Si aneu a la font de la notícia, podreu acabar de fer-vos una idea.