Darrerament hem assistit a un serial protagonitzat per la Rússia i Ucraïna, pel tema del increment del preu del gas amb el rerafons del "càstig" que Rússia volia sotmetre als ucranians pel fet de voler defugir la seva órbita política. No ha estat, però, la primera vegada que Rússia ha volgut exercir de canyet pel que fa a Ucraïna. La vegada que el menyspreu per la vida humana es manifestà de manera més fefaent per part dels russos fou pel cas conegut com a "La fam d'Ucraïna".
El període de fam espantosa que engolí Ucraïna, el nord del Caucas i l'àrea del baix Volga els anys 1932-33 fou el resultat de la política forçosa de col·lectivització de Josef Stalin. Ucraïna, que fou el lloc on les pérdues foren més grans, habia estat l'àrea agrícola més productiva de l'Unió Soviètica. Stalin estava determinat a esclafar tot vestigi de nacionalisme ucranià. Així, la fam fou acompanyada d'una purga devastadora de l'intel·lectualitat ucraïnesa i del mateix Partit Comunista Ucraïnès. La fam trencà la voluntat del pagesos de resistir-se a la col·lectivaització i deixà Ucraïna política, social i psicològicament traumatitzada.
La política de col·lectivització a qualsevol preu instituïda per Stalin el 1929 per finançar la industrialització tingué un efecte desastrós en la productivitat agrícola. El 1932 Stalin elevà, en un 44 per cent, les quotes que Ucraïna havia de procurar a al col·lectivitat. Això significà que no hi hauria prou gra per alimentar els pagesos, perquè la llei soviètica manava que no es podia donar gra als membres de la granja fins que la quota governamental no hagués estat satisfeta. Les decisions i mètodes de Stalin comdemnaren a milions de pagesos a la mort per inanició. Els funcionaris del partit, amb l'ajut de les tropes regulars i les unitats de la policia secreta, portaren a terme una guerra de desgast implacable contra els agricultors que refusaren de donar el seu gra. Fins i tot la llavor del gra indispensable fou confiscat per la força de les cases dels pagesos. Qualsevol home, dona o nen que fos trobat amb un simple grapat de gra agafat d'una granja col·lectiva podia ser, i sovint ho era, executat o deportat. Aquells que no semblaven passar gana, éren sospitosos de retenir gra. Els pagesos ni tan sols pogueren abandonar el lloc degut a la sinistra NKVD i a un sistema de passaports intern.
La nombre de víctimes de la fam de 1932-33 és estimada entre 6 i 7 milions de persones, i un autor soviètic diguè: "Abans de morir, sovint la gent perdia el senderi i ja no semblaven humans". I un dels agents de Stalin a la zona digué el 1933 que: "La fam ha estat un gran èxit. Ha ensenyat als pagesos qui mana aquí. Ha costat milions de vides, però el sistema de granges col·lectives està aquí per quedar-se..."
El període de fam espantosa que engolí Ucraïna, el nord del Caucas i l'àrea del baix Volga els anys 1932-33 fou el resultat de la política forçosa de col·lectivització de Josef Stalin. Ucraïna, que fou el lloc on les pérdues foren més grans, habia estat l'àrea agrícola més productiva de l'Unió Soviètica. Stalin estava determinat a esclafar tot vestigi de nacionalisme ucranià. Així, la fam fou acompanyada d'una purga devastadora de l'intel·lectualitat ucraïnesa i del mateix Partit Comunista Ucraïnès. La fam trencà la voluntat del pagesos de resistir-se a la col·lectivaització i deixà Ucraïna política, social i psicològicament traumatitzada.
La política de col·lectivització a qualsevol preu instituïda per Stalin el 1929 per finançar la industrialització tingué un efecte desastrós en la productivitat agrícola. El 1932 Stalin elevà, en un 44 per cent, les quotes que Ucraïna havia de procurar a al col·lectivitat. Això significà que no hi hauria prou gra per alimentar els pagesos, perquè la llei soviètica manava que no es podia donar gra als membres de la granja fins que la quota governamental no hagués estat satisfeta. Les decisions i mètodes de Stalin comdemnaren a milions de pagesos a la mort per inanició. Els funcionaris del partit, amb l'ajut de les tropes regulars i les unitats de la policia secreta, portaren a terme una guerra de desgast implacable contra els agricultors que refusaren de donar el seu gra. Fins i tot la llavor del gra indispensable fou confiscat per la força de les cases dels pagesos. Qualsevol home, dona o nen que fos trobat amb un simple grapat de gra agafat d'una granja col·lectiva podia ser, i sovint ho era, executat o deportat. Aquells que no semblaven passar gana, éren sospitosos de retenir gra. Els pagesos ni tan sols pogueren abandonar el lloc degut a la sinistra NKVD i a un sistema de passaports intern.
La nombre de víctimes de la fam de 1932-33 és estimada entre 6 i 7 milions de persones, i un autor soviètic diguè: "Abans de morir, sovint la gent perdia el senderi i ja no semblaven humans". I un dels agents de Stalin a la zona digué el 1933 que: "La fam ha estat un gran èxit. Ha ensenyat als pagesos qui mana aquí. Ha costat milions de vides, però el sistema de granges col·lectives està aquí per quedar-se..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada