O.N.G.

Per què en diuen O.N.G. quan reben diners del govern? No seria més apropiat anomenar-los O.G. en el cas que rebessin algun tipus de subvenció pública?

ALTRE COP PARLEM DE SUÈCIA

Una vegada vaig parlar sobre Suècia , ara, Xavier Sala-i-Martin, ha publicat a La Vanguardia un article (obviament, infinitament millor que ho podria explicar jo) també sobre Suècia i el seu estat del benestar. Llegiu-lo aquí.

LES CARICATURES

Com tots sabreu, un diari danès va publicar el mes de setembre unes caricatures del profeta Mahoma i sobre la religió islàmica. Setmanes més tard, esclatava l’escàndol en què ara estem embolicats. Deixaré de banda el fet que l’individu que féu la gira per tal d’ensenyar les fotos per tot l’orient en va incloure tres més que mai foren publicades i que eren particularment ofensives. També deixaré de banda el fet que hagi trigat més de 4 mesos en manifestar-se la ràbia de qui s’ha sentit ofès. Ni parlaré de les informacions que diuen que tot això ha sortit de mare perquè Síria i l'Iràn volien desviar l’atenció del seus propis problemes. Del què vull parlar és de la llibertat d’expressió. Per a mi, la pregunta clau és: Tenim dret a publicar escrits i/o dibuixos de idees o creences que no són les nostres? La resposta ha de ser rotundament SÍ. Tots els que em llegiu haureu vist o llegit moltes vegades acudits o escrits que us han ofès o molestat terriblement. Quan això s’ha esdevingut, se us ha ocorregut mai sortir al carrer a fer aldarulls, assaltar i cremar propietats privades o àdhuc, assassinar els autors? Clar que no. Paral·lelament a la llibertat d’expressió s’han creat mecanismes de defensa com són els tribunals de justícia. Si jo faig o dic una cosa que et molesta o dol, tens el dret a portar-me davant un tribunal, i ell decidirà si tens o no raó. Sempre de manera civilitzada. La llibertat d’expressió de què gaudim els occidentals ha costat massa vides humanes (milions) perquè ara ho llencem tot per la borda. No en seriem dignes si no estem disposats a defensar-la. Però potser el què m’espanta més de tot és veure com ciutadans nostrats abaixen el cap, ignorants del tot del nostre sistema de vida, i ells mateixos proposen la censura o autocensura. Deu ser que vivim en un país que no mereix ser lliure. Doncs que vagin preparant la burka. Quina pena!

L'ÍNDIA

La història de l’Índia d’ençà de la seva independència el 1948 era, fins fa uns anys, una història de sovietització i intervencionisme econòmic. Un autèntic despropòsit que feia que, tot i que nominalment no formava part dels països anomenats del tercer món, de fet hi pertanyia. De fa uns anys però, l’Índia s’ha "posat les piles" liberalitzant l’economia i les seves xifres econòmiques milloren per moments. Ara, el seu govern ha aprovat privatitzar els dos principals aeroports del país, el de Delhi i Mumbai, cosa que servirà per incrementar la competitivitat d’aquestes ciutats i per extensió del país. Naturalment els sindicats han posat al crit al cel i han organitzat vagues, però el govern es manté ferm. Aquesta privatització servirà per elevar el nivell de vida asiàtic, el qual d'aqui a pocs anys superarà l’europeu, que empitjora per manca de lideratge i de discurs modern. No passaran molt anys que veurem Europa al cul del món, només per davant d’Àfrica i Sud-amèrica...