Als paisos civilitzats la gent sap perfectament que els serveis públics es financien amb els impostos que paguen, així, procuren no embrutar els carrers per no crear un increment de plantilla en les brigades de neteja, llocs de treball que altrament podrien col·locar-se en un treball més productiu. Si el país en qüestió és de neu, cada veí sap que després d'una nevada, te la responsabilitat de mantenir net el tram d'acera de casa seva. Aquí, en canvi, la gent creu que els diners per pagar aquests serveis plouen com el manà del cel. És antológica la demanda que va fer un individu d'una ciutat metropolitana un dia que va nevar, esdeveniment que succeeix un cop cada 15 anys: es queixava que l'ajuntament no hagués passat a netejar els carrers (tots!) de la ciutat. O el cas de la gent que celebra la revetlla de Sant Joan a les platges de Barcelona i deixa 33 tones de residuus, residuus que han de ser trets per les brigades de neteja amb la despesa que això comporta.
2 comentaris:
Jo he conegut força gent que diu que cal llençar els papers al terra, per que treballin els escombriaires.
El cas de la neu es apart, per insolit i tambe perque es facil saber qui netja la seva vorera si nomes hi ha una casa a cada troç de vorera, cas de molts llocs del USA, pero no ho es saber-ho en cas d'un edifici de pisos.
El que si es cert es que en general la gent som poc conscients de que les despeses les paguem entre tots, encara que no ens en adonem. Diria que aixo te molt a veure amb el que deia en Sala Martin en un article sobre la solidaritat en societats heterogenies. Explicava que el cost de la solidaritat, ell parlava de la assistencia social pero em sembla que es extensible a la neteja, es facil que l'assumeixin els ciutadans de les societats homogenies perque a ningu li sap greu ajudar els seus semejants pero no es tan clar que agradi ajudar desinteressadament als "estranys", encara que quedi lleig dir-ho. No es nomes una impresio, alguns estudis de camp ho corroboren.
Aixo es nota tan en la reluctancia dels europeus a que las "seva" seguretat social sigui utilitzada pels immigrants del Tercer Mon, que en la majoria dels casos mai no han cotitzat, i tambe en la desinvoltura amb que els immigrants fan servir els serveis socials que mai no han pagat, es com diuen "disparar amb polvora del rei". Conec casos en que quan s'embruta un cotxet de nen petit no el netegen sino que van a Caritas a demanar-ne un altre.
En fi, que el mon es mes complicat del que es creun els predicadors de la germanor universal ... i gratuita.
Publica un comentari a l'entrada