No voldria pas parlar de la ràbia i la frustració que deu sentir la gent afectada per les esllavissades del Carmel, tots ens l'imaginem. Em vull referir a la incompetència i la irresponsabilitat de que fan gala els polítics nostrats.
En efecte, ¿algú pot trobar una més gran manca de respecte cap a les persones afectades per part dels responsables polítics de torn? El menyspreu en què han estat tractats iguala al mostrat pels règims de països totalitaris. En primer lloc, van ignorar del tot els avisos que els habitants del barri els feien respecte a les tremolors i a les esquerdes. Quan els fets es van succeir, van espolsar-se les responsabilitats de la manera més barroera possible, fent servir els mitjans de comunicació del "regim" i altres d'afins per escampar la seva propaganda i fer veure que res no passava.
Aquí és on es demostra que la opinió pública està segrestada pels polítics. En un país democràtic, els polítics estan sotmesos a la opinió pública, i la conseqüència d'això és l’assumpció de responsabilitats per part dels polítics i la reparació immediata i competent del que hagi pogut passar.
En comptes d'això, han anat prometent una cosa darrera l'altre essent desmentits pels fets gairebé a continuació. Han prohibit a la premsa entrar a les reunions que l'ajuntament ha fet amb els afectats, reunions on aquests han llençat dures imprecacions cap als responsables polítics. Ens han menyspreat a tots, prenent-nos com a imbècils i mentint-nos mentre criticaven a la oposició pel fet d'exercir de tal (una oposició que ha demostrat que encara està descol·locada).
Un exercici molt sa i recomanable consisteix en imaginar-se què hagués passat sí partits de govern i oposició haguessin estat a la inversa. Per descomptat que tot hagués passat igual, perquè la incompetència és la mateixa en uns i en altres, però en el cas que els partits que ara són al govern haguessin estat a la oposició, haguéssim hagut de sentir tota la demagògia que gasten, haguéssim sentit criticar tot el que ara ells han fet i haguéssim sentit tots el mitjans de comunicació que ara han tirat terra al afer, criticar durament al partit de govern.
En efecte, ¿algú pot trobar una més gran manca de respecte cap a les persones afectades per part dels responsables polítics de torn? El menyspreu en què han estat tractats iguala al mostrat pels règims de països totalitaris. En primer lloc, van ignorar del tot els avisos que els habitants del barri els feien respecte a les tremolors i a les esquerdes. Quan els fets es van succeir, van espolsar-se les responsabilitats de la manera més barroera possible, fent servir els mitjans de comunicació del "regim" i altres d'afins per escampar la seva propaganda i fer veure que res no passava.
Aquí és on es demostra que la opinió pública està segrestada pels polítics. En un país democràtic, els polítics estan sotmesos a la opinió pública, i la conseqüència d'això és l’assumpció de responsabilitats per part dels polítics i la reparació immediata i competent del que hagi pogut passar.
En comptes d'això, han anat prometent una cosa darrera l'altre essent desmentits pels fets gairebé a continuació. Han prohibit a la premsa entrar a les reunions que l'ajuntament ha fet amb els afectats, reunions on aquests han llençat dures imprecacions cap als responsables polítics. Ens han menyspreat a tots, prenent-nos com a imbècils i mentint-nos mentre criticaven a la oposició pel fet d'exercir de tal (una oposició que ha demostrat que encara està descol·locada).
Un exercici molt sa i recomanable consisteix en imaginar-se què hagués passat sí partits de govern i oposició haguessin estat a la inversa. Per descomptat que tot hagués passat igual, perquè la incompetència és la mateixa en uns i en altres, però en el cas que els partits que ara són al govern haguessin estat a la oposició, haguéssim hagut de sentir tota la demagògia que gasten, haguéssim sentit criticar tot el que ara ells han fet i haguéssim sentit tots el mitjans de comunicació que ara han tirat terra al afer, criticar durament al partit de govern.
1 comentari:
Jo voldria afegir un petit comentari: la setmana passada el Sr.Maragall va tenir el poc encert de comparar la tragedia del Carmel em el "chapapote", però és va deixar de comentar un petit detall, no va pensar a dir que el seu partit, que per aquellas dates era a l'oposició, va demanar la dimissió del anterior govern.Per això no em costa imaginar que passaria si fos al revés.
Publica un comentari a l'entrada