Fa molts anys, dins el mar hi vivia una sirena que tenia el costum de sortir de nit. Es posava damunt d'uns illots que hi havia front de la costa i contemplava embadalida un poble il·luminat. La sirena pensava que els humans havien de ser uns éssers meravellosos pel fet de tenir les cases il·luminades i, de sobte, se li acudí una idea: Tindria una filleta i la faria viure amb els humans.
Dit i fet, la sirena tingué una petita sirena i, una nit, la deixà a la platja per tal de ser trobada per els humans. L'endemà al matí, una matrimoni ja força gran i sense fills, passejava per la platja quan veieren a l'infant embolcallat; no veient a ningú pels voltants se l'endugueren a casa i allí se n'adonaren amb absoluta sorpresa que en realitat l'infant era una sirena. Tot i així, decidiren de tenir-ne cura sense dir a ningú del tret morfològic que la distingia.
Els anys anaren passant. El matrimoni es guanyava miserablement la vida fent espelmes, i poc a poc la petita sirena els anà ajudant en la feina. Els problemes econòmics eren molts per a la pobre família i el terratinent els amenaçava de fer-los fora de la casa si no li pagaven els impostos. El matrimoni sempre havia d'implorar la misericòrdia del terratinent, però ell cada vegada tenia menys paciència...
Un dia que la sirena s'estava rentant en un lloc molt amagat del riu, fou descoberta pel terratinent. Aquest no perdé el temps i anà a casa del vell matrimoni per proposar-los un tracte: Si li donaven la sireneta, ells els perdonava els deutes i els deslliuraria de tornar a pagar impostos. Els pobres vells no volien pas fer-ho, però la mateixa sireneta veié que això era una bona solució per què la vellesa dels seus pares adoptius fos més suportable, i al final claudicaren.
Amb llàgrimes als ulls pares i filla es separaren. El terratinent se l'endugué pensant en exhibir-la i fer-se ric i l'embarcà per tal de portar-la a llocs llunyants.
Mentrestant, la sirena, que no havia perdut de vista la seva filla, quedà horroritzada del que veié, i anant a parlar amb Neptú per explicar-li-ho tot, aquest provocà una tempesta en alta mar fins que el vaixell s'enfonsà. Mare i filla es retrobaren i visqueren juntes per sempre més, sense que la mare tornés a sortir mai més per contemplar les ciutats humanes.
Dit i fet, la sirena tingué una petita sirena i, una nit, la deixà a la platja per tal de ser trobada per els humans. L'endemà al matí, una matrimoni ja força gran i sense fills, passejava per la platja quan veieren a l'infant embolcallat; no veient a ningú pels voltants se l'endugueren a casa i allí se n'adonaren amb absoluta sorpresa que en realitat l'infant era una sirena. Tot i així, decidiren de tenir-ne cura sense dir a ningú del tret morfològic que la distingia.
Els anys anaren passant. El matrimoni es guanyava miserablement la vida fent espelmes, i poc a poc la petita sirena els anà ajudant en la feina. Els problemes econòmics eren molts per a la pobre família i el terratinent els amenaçava de fer-los fora de la casa si no li pagaven els impostos. El matrimoni sempre havia d'implorar la misericòrdia del terratinent, però ell cada vegada tenia menys paciència...
Un dia que la sirena s'estava rentant en un lloc molt amagat del riu, fou descoberta pel terratinent. Aquest no perdé el temps i anà a casa del vell matrimoni per proposar-los un tracte: Si li donaven la sireneta, ells els perdonava els deutes i els deslliuraria de tornar a pagar impostos. Els pobres vells no volien pas fer-ho, però la mateixa sireneta veié que això era una bona solució per què la vellesa dels seus pares adoptius fos més suportable, i al final claudicaren.
Amb llàgrimes als ulls pares i filla es separaren. El terratinent se l'endugué pensant en exhibir-la i fer-se ric i l'embarcà per tal de portar-la a llocs llunyants.
Mentrestant, la sirena, que no havia perdut de vista la seva filla, quedà horroritzada del que veié, i anant a parlar amb Neptú per explicar-li-ho tot, aquest provocà una tempesta en alta mar fins que el vaixell s'enfonsà. Mare i filla es retrobaren i visqueren juntes per sempre més, sense que la mare tornés a sortir mai més per contemplar les ciutats humanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada