Pocs dies després de que en Bush prengués possessió del seu càrrec de president dels Estats Units vaig cercar per internet el discurs que va fer per l'ocasió i em vaig prendre la molèstia d'escoltar-lo i de llegir-lo. El mateix vaig fer amb el discurs que va adreçar a la Cambra de Representants del seu país en motiu del debat sobre de l'estat de la nació. En ambdós discursos em va semblar veure-hi, amb el meu modest anglès, dues constants, a saber: Que l'administració Bush està ocupada en escampar la democràcia i la llibertat al món perquè només així pot sobreviure la seva visió del món i la segona, que no hi ha rectificació en la seva política exterior. Per què hauria de rectificar si va guanyar les eleccions del seu país per golejada?
Tot això ve a tomb perquè en motiu de la visita que el president Bush fa per Europa, la visió oficial del papanatisme-periodisme-progessista català és que ve per fer-se perdonar la intervenció que va permetre als iraquians anar a votar democràticament i, al mateix temps, somnien que els Estats Units canvien la seva política exterior perquè els europeus som molt macos i intel·ligents i que no poden funcionar si no és gràcies a nosaltres.
Si aquests mateixos periodistes no perdessin el temps manipulant i intentant fent-nos empassar el seu ridícul i sinistre punt de vista, potser el podrien emplear en adonar-se que les coses al Iraq van molt millor ara que no pas quan hi havia el Saddam Hussein (segons les pròpies enquestes dels iraquians).
Potser sí que vénen per llimar diferències, però que tothom tingui per segur que no s'apartaran del seu camí de lluita contra el terrorisme només per què els europeus siguem uns cagats. Només ens cal llegir llibres d'història i veure com a les vigílies de la gran monstruositat que va ser la segona guerra mundial, els líders europeus del moment anaren fent el ridícul intentant per tots el mitjans evitar un enfrontament amb Hitler, que el capdavall s'acabà produint però amb una intensitat més forta, motiu pel qual li van entregar Txecoslovàquia en safata i de la manera més vergonyant possible.
La pròpia opinió del militar alemany de l'època era que si en el moment que Hitler feu ocupar la zona desmilitaritzada del Rin els aliats haguessin intervingut, l'exèrcit alemany no hagués estat en disposició de repel·lir-ho. Potser la idea de una guerra preventiva no està tan malament, oi? Especialment quan el terrorisme d'Al Quaida ha declarat la guerra a la democràcia.
Tot això ve a tomb perquè en motiu de la visita que el president Bush fa per Europa, la visió oficial del papanatisme-periodisme-progessista català és que ve per fer-se perdonar la intervenció que va permetre als iraquians anar a votar democràticament i, al mateix temps, somnien que els Estats Units canvien la seva política exterior perquè els europeus som molt macos i intel·ligents i que no poden funcionar si no és gràcies a nosaltres.
Si aquests mateixos periodistes no perdessin el temps manipulant i intentant fent-nos empassar el seu ridícul i sinistre punt de vista, potser el podrien emplear en adonar-se que les coses al Iraq van molt millor ara que no pas quan hi havia el Saddam Hussein (segons les pròpies enquestes dels iraquians).
Potser sí que vénen per llimar diferències, però que tothom tingui per segur que no s'apartaran del seu camí de lluita contra el terrorisme només per què els europeus siguem uns cagats. Només ens cal llegir llibres d'història i veure com a les vigílies de la gran monstruositat que va ser la segona guerra mundial, els líders europeus del moment anaren fent el ridícul intentant per tots el mitjans evitar un enfrontament amb Hitler, que el capdavall s'acabà produint però amb una intensitat més forta, motiu pel qual li van entregar Txecoslovàquia en safata i de la manera més vergonyant possible.
La pròpia opinió del militar alemany de l'època era que si en el moment que Hitler feu ocupar la zona desmilitaritzada del Rin els aliats haguessin intervingut, l'exèrcit alemany no hagués estat en disposició de repel·lir-ho. Potser la idea de una guerra preventiva no està tan malament, oi? Especialment quan el terrorisme d'Al Quaida ha declarat la guerra a la democràcia.
1 comentari:
La meva opinió personal sobre aquest text -sens dubte- és de puntuació 10.
Publica un comentari a l'entrada