Quan uns pares porten el seu fill a l'escola, confien l'educació de l'esmentat a una sèrie de professors, essent aquest fet molt més important del que sembla. En efecte, els professors no només ompliran el cervell del nen amb coneixements més o menys objectius sinó que, a més, hi haurà al darrera tota una filosofia de vida. En el cas que els pares optin per portar el nen a l'escola pública, serà la conselleria d'educació la que marcarà la pauta d'aquesta filosofia, i jo pregunto: ¿es pot confiar l'educació dels nostres fills, futurs ciutadans adults i responsables, a uns polítics que els interessa continuar mantenint el seu poder fins i tot al preu de veure disminuït i emasculat el futur del nostre país? ¿Es pot confiar en un sistema en el qual els pares no poden triar escola si no és fent trampes, en el qual els pares no poden triar els professors, ni el temari, ni les referències culturals i filosòfiques?
Per solucionar aquest problema, les escoles públiques haurien de desaparèixer. I abans que els amics de l'estalinisme no es posin les mans al cap i m'acusin de sectari, deixeu que m'expliqui. Tot i que la davallada brutal de despesa que suposaria per a un govern deixar de subvencionar una escola pública també suposaria una rebaixa d'impostos extraordinàriament significativa vers les famílies i, com a conseqüència de l'increment de capital molts es podrien pagar l'escola privada, entenc que hi haurien famílies que tot i així no s'ho podrien pagar. La solució, doncs, seria que l'estat continués finançant l'escola però sense dictar-ne la doctrina i fes un ingrés mensual en nom del nen a favor de l'escola privada que els pares haguessin triat. Naturalment, l'estat només pagaria l'escola a les famílies la renda de les quals els permetés de pagar les mensualitats perquè, ¿ algú em pot dir si és justícia social que una parella amb 3.000€ mensuals d'ingressos se li pagui una escola quan s'ho podrien finançar ells mateixos sense problemes? Amb tot això s'aconseguiren tres coses:
1er. Els pares recuperarien el protagonisme que ara se'ls nega en l'educació dels fills, podrien triar no tan sols l'escola, sinó també de fer un seguiment de l'eficàcia del professorat, triar l'escola segons els valors que la sostenen i també controlar el temari.
2on. L'estat s'estalviaria un munt de diners, finançant a la família un percentatge variable en funció de la renda familiar i nombre de fills que tingués en edat escolar. A més, al estar demostrat que l'empresa i la iniciativa privada estalvia molt més que la desídia i malbaratament públic, el guany monetari per a la societat seria doble.
3er. Al no controlar les escoles, l'estat deixaria de manipular els nens adoctrinant-los amb ximpleries com, per exemple, l'antiliberalisme que avui impera a les aules. (Una mostra la van donar al portar a infants de 4 o 5 anys a les manifestacions en contra de la guerra del golf, manipulant així a uns infants que no sabien el què feien).
En definitiva, la recerca de la millora educativa no estaria pas barallada amb l'economia financera, però ara i aquí, cercar solucions imaginatives i proposar-les en aquest país dominat per una ceguesa estatista i amb una ferri control per part dels polítics de la cultura i l'educació, és com picar en ferro fred. Essent així les coses, mai es podrà aconseguir la llibertat d'ensenyament que tant necessitaríem per encarar els reptes del futur, un futur que ve més ràpid del que ens pensem i que ens deixarà encara més endarrerits del que ara estem, empastifats per unes cabòries que el món civilitzat i liberal ja fa anys que ha rebutjat.
Per solucionar aquest problema, les escoles públiques haurien de desaparèixer. I abans que els amics de l'estalinisme no es posin les mans al cap i m'acusin de sectari, deixeu que m'expliqui. Tot i que la davallada brutal de despesa que suposaria per a un govern deixar de subvencionar una escola pública també suposaria una rebaixa d'impostos extraordinàriament significativa vers les famílies i, com a conseqüència de l'increment de capital molts es podrien pagar l'escola privada, entenc que hi haurien famílies que tot i així no s'ho podrien pagar. La solució, doncs, seria que l'estat continués finançant l'escola però sense dictar-ne la doctrina i fes un ingrés mensual en nom del nen a favor de l'escola privada que els pares haguessin triat. Naturalment, l'estat només pagaria l'escola a les famílies la renda de les quals els permetés de pagar les mensualitats perquè, ¿ algú em pot dir si és justícia social que una parella amb 3.000€ mensuals d'ingressos se li pagui una escola quan s'ho podrien finançar ells mateixos sense problemes? Amb tot això s'aconseguiren tres coses:
1er. Els pares recuperarien el protagonisme que ara se'ls nega en l'educació dels fills, podrien triar no tan sols l'escola, sinó també de fer un seguiment de l'eficàcia del professorat, triar l'escola segons els valors que la sostenen i també controlar el temari.
2on. L'estat s'estalviaria un munt de diners, finançant a la família un percentatge variable en funció de la renda familiar i nombre de fills que tingués en edat escolar. A més, al estar demostrat que l'empresa i la iniciativa privada estalvia molt més que la desídia i malbaratament públic, el guany monetari per a la societat seria doble.
3er. Al no controlar les escoles, l'estat deixaria de manipular els nens adoctrinant-los amb ximpleries com, per exemple, l'antiliberalisme que avui impera a les aules. (Una mostra la van donar al portar a infants de 4 o 5 anys a les manifestacions en contra de la guerra del golf, manipulant així a uns infants que no sabien el què feien).
En definitiva, la recerca de la millora educativa no estaria pas barallada amb l'economia financera, però ara i aquí, cercar solucions imaginatives i proposar-les en aquest país dominat per una ceguesa estatista i amb una ferri control per part dels polítics de la cultura i l'educació, és com picar en ferro fred. Essent així les coses, mai es podrà aconseguir la llibertat d'ensenyament que tant necessitaríem per encarar els reptes del futur, un futur que ve més ràpid del que ens pensem i que ens deixarà encara més endarrerits del que ara estem, empastifats per unes cabòries que el món civilitzat i liberal ja fa anys que ha rebutjat.
2 comentaris:
Estic d'acord amb tu, però sense voler rebaixar a ningú: hi ha gent que no es capaç de triar l'escola adecuada (es a dir que s'equivocaria en l'elecció) i la privatització de l'ensenyament no evitaria que se'ns ensenyesin coneixements enfocats més cap a la dreta o cap a l'esquerra, ja que les empreses no estàn extentes de tenir color polític i tard o d'hora això es notarà en els alumnes.
Salut!
És cert que aquesta mesura no evitaria que els ideals de les escoles escoressin a dreta o esquerra, però no crec que això fos molt important. El moll de l'ós és que els pares tinguin el dret d'escollir l'escola pel seu fill sabent, de bell antuvi, quin ideari te l'escola triada. Aquest ideari hauria de ser ben públic i notori, ser ben present en l'acte fundacional de l'escola, d'aquesta manera s'evitarien moltes confusions i s'ajudaria als pares a decidir-ne l'elecció.
Publica un comentari a l'entrada