dilluns, 11 de juliol del 2005

EXCUSES PER LA MORT

Quan succeïren els fets del 11 de Setembre, la progressia d'aquest país maldà per trobar una excusa als assassinats comesos per l'islamisme integrista encarnat per Bin Laden. De seguida sortiren dient que això era una rebel•lió per les injustícies sofertes pels musulmans, bé siguin polítiques, en forma de manca de llibertats o bé de misèria econòmica. A més, ens regalaren la teoria que el problema de Palestina també era una causa. Tot això ho he tornat a sentir en motiu dels assassinats de Londres, i ho han dit sense que els caigui la cara de vergonya. Ja va sent hora de dir les coses pel seu nom: És que als europeus ens van regalar la llibertat que gaudim? No va anar a espetegar - fins i tot morir- molta gent a les presons franquistes perquè demandava llibertat? No van morir molts alemanys que gosaren plantar cara al començament del nazisme? No va morir molta gent arreu d'Europa intentant arrencar de les mans el poder absolut de les monarquies? No poden lluitar els habitants dels països àrabs per tal d'aconseguir la tan preuada llibertat? Per què equivoquen el tret i ens ataquen a nosaltres? No serà que la teoria de la ràbia que senten per no ser lliures és una fal•làcia?
Diuen que estan ensorrats a la misèria. Potser sí però, és que potser Bin Laden és pobre? Ho són els dictadors i sàtrapes que ocupen el poder als països àrabs? I aquells que tenen petroli? Per què no aboquen els beneficis de la producció a la millora del seu poble i no dins les seves pròpies butxaques? La prosperitat de que gaudim a occident és resultat i producte del lliure mercat, no de l'explotació de tercers països.
En quan al tema de Palestina, Bin Laden mai no s'hi ha interessat perquè li importa un rave. El problema de Palestina té uns quants cognoms, i la majoria d'ells són àrabs, Arafat n'és l`últim, com el Gran Muftí de Jerusalem, Hadj Amin Husseini en va ser un dels primers.
Resumint, totes les collonades que ens han explicat la patuleia pretesament intel•lectual i progressista no s'aguanten per enlloc en el moment en què sotmets els seus arguments a un mínim anàlisi, encara que sigui un de tan senzill com aquest.