El govern gallec ha dit que enguany pagarà els llibres escolars als nens. Crec que el govern de castella-la manxa també els paga de fa temps. És curiós com dos de les autonomies més pobres es dedica a fer demagògia amb aquest tema. Potser és que són pobres perquè fan demagògia.
Algú de vosaltres potser pensarà que és de justícia que als pares els surtin de franc els llibres dels seus fills. Jo us dic que això és impossible. I és impossible perquè els llibreters no regalen pas els llibres, sinó que a canvi d'un pack de llibres entregat a un nen, rebran un ticket que al seu torn bescanviaran per diners a l'ajuntament, generalitat o delegació del govern central. I la pregunta és: com es financia un govern? La resposta la sabeu tots molt bé, amb impostos recaptats a tots els contribuents, tinguin o no nens al seu càrrec. Això significa que els govern haurà de apujar els impostos en la mateixa proporció que se'ls gastarà per subvencionar llibres. És a dir, si una família pagaria 300 € per comprar llibres al seu fill i, amb una nova llei, el govern se'n fes càrrec, aquest mateix govern cobraria 300€ més d'impostos a aquella mateixa família. De fet, serien una mica més de 300 €, perquè hauria d'incrementar al plantilla de funcionaris per gestionar tots els tràmits inherents d'una burocràcia més el material d'oficina, tan el que s'usa a la feina com el que s'expolia per endur-se'l a casa, com fan tots els treballadors que es dediquen al ram administratiu, tan públics com privats.
I ha, però, una cosa més important que els diners que el govern s'emporta cada vegada que s’immisceix en els afers de la gent, i és la llibertat d'elecció. I es que aquesta deixadesa que té la gent en els seus afers és molt ben aprofitada pels governs per envair parcel·les de poder que no li pertocarien si la gent no tingués por d'assumir les seves responsabilitats.
I és que ja ho va dir el gran Ludwig Von Mises: "L'intervencionisme no pot ser considerat com un sistema econòmic destinat a romandre a perpetuïtat. És un mètode per la transformació del capitalisme al comunisme en una sèrie de passes successives."
dilluns, 12 de setembre del 2005
LLIBRES DE FRANC? DEIXEU-ME QUE RIGUI!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
La Constıtucio garanteix l'educacio gratuita de tothom. Sense llibres l'educacio deixa de ser gratuita. Qualsevol mestre li pot explicar el que passa als col.legis amb els alumnes, mes dels que semble, que el seus pares no els poden comprar els llibres: el seu aprenentatge se'n veu afectat negativament. Si el que voleu es que l'ensenyament no sigui gratuit, donç ho dieu clar i ho poseu a la Constitiucio, pero amb la legislacio actual no pagar els llibres es nomes una mesquinesa estupida.
La llibertat d'eleccio no hi te res a veure aqui: si el govern dona un "vale" i cadascu se'l gasta en els llibres que l'escola (no ell mateix) ha seleccionat hi ha la mateixa llibertat d'eleccio que ara.
Repeteixo, no hi ha res de gratuït a cap país. L'essència de la política intervencionista és prendre d'un lloc per donar-lo a un altre. És la confiscació i la distribució. És la subordinació incondicional de l'individu a l'estat.
Evidentment que sota el sistema actual uns paguen a fi de que altres no paguin. Hi ha confiscacio i redistribucio. I que? Que aixo es en contra de les doctrines de Hayek i von Mises? I que? El que importa no es la doctrina, ja sigui de Mises o de Marx, sino que les coses funcionin, i ara com ara es millor per a tot-hom que l'educacio sigui al abast de tots perque aixo evita problemes socials futurs, i a mes entrena una força de treball mes productiva. T'ho pots prendre com una inversio obligada pero profitosa. Potser es en contra de la odctrina pero que hi farem si aixi es la vida?
Pel que fa a la subordinacio del individu al estat en el tema escolar, aixo nomes passa si l'estat a mes de ser el pagano es tambe l'unic prestatari del servei. Amb un sistema de txec escolar utilitzable a l'escola que prefereixis, l'estat continua garantitzant l'educacio per a tot-hom i es respecte la lliure opcio.
Potser no es el metode de Mises pero tampoc es el de Marx i a la meitat del cami s'hi troba la virtut segons els classics.
Sobre com hauria de ser el sistema escolar ja vaig deixar un post anteriorment, i coincidim una mica. Ara del què es tractava era dels llibres. Si fessin els llibres pensant en la seva reutilització potser encara podrien discutir si ens donem el luxe de pagar-los, però no som un país ric, tot i que actuem com si ho fóssim. Per cert, ni Hayek ni Mises treballaven tenint en compte cap doctrina, tot el contrari de Marx.
İnsisteixo que els llibres son part de l'educacio, i aixo es quelcom que qualsevol mestre et confirmaria. El que siguin o no reutilitzables es cosa de gestio no de concepte i no veig que te a veure amb la gratuitat. Certament fem de rics sense ser-ho. T'ho creuries que els unics col.legis de Barcelona on es reutilitza material es a les escoles privades, sobre tot les estrangeres, tot i no ser de pobres? Suposo que es mes un problema cultural que altra cosa: perque aqui els llibres de segona ma son un mercat sordid i als EUA fins i tot Amazon en ven?
Sobre les doctrines, ni Hayek ni Mises ni Marx seguien doctrines (tot i que Marx es suposa que era hegelia) pero els que si segueixen doctrines son els seus seguidors. A aixo em referia.
Només una coseta: Insisteixo, no hi ha res gratuït, el què et paga l'estat, abans ho has de pagar tu amb impostos, no hi veig el guany per enlloc.
Publica un comentari a l'entrada