El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, ha torpedinat la línia de flotació de la democràcia i la llibertat d’aquest país. Com a bon comunista que és, ha proposat una llei coartant la llibertat de fer el que es vulgui amb una propietat privada amenaçant d’expropiar-la si no es posa a la venda. El senyor Milà no deu haver llegit molts llibres a banda dels escrits per Marx i Engels, d’haver-ho fet, sabria que els acords de compravenda han de ser sempre voluntaris en un país de lliure mercat o el que és el mateix, en un país democràtic. No penso negar que l’especulació urbanística és la causant del continu increment de preu de les vivendes i d’altres problemes derivats, però si el que el conseller de debò vol és posar aquestes vivendes al mercat, sigui per comprar o per llogar, l’únic que ha de fer és autoritzar als ajuntaments a augmentar un 1000% els impostos de bens immobles de les cases i pisos que hagin estat desocupats durant un any. Fent-t’ho així, el propietari no veurà anorreada la seva llibertat i es posaran pisos al mercat o, en cas contrari, els ajuntaments disposaran d’unes quantitats de diners que podrien usar en fer polítiques socials en el tema de l’habitatge sense haver de fer demagògia ni escurar encara més les butxaques dels soferts contribuents.
2 comentaris:
Es pot pensar el que es vulgui de les accions del Sr. Mila i ara tambe de la ministra espanyola del habitatge, pero del que no hi ha cap dubte es de que cal fer quelcom per a evitar que les cases i els pisos siguin bens d'inversio en contres de ser llocs on viure. I cal fer-ho per raons de pura racionalitat economica. El mateix Greenspan, a qui no es pot acusar de comunista, va declarar fa poc referint-se a la bombolla immobiliaria americana, que era molt dubtos que posar tants diners a la construccio fos una eficient assignacio de recursos.
Aconsellar impostos adicionals segons l'us que es faci del pis em semble una intromissio inteolerable en els drets del propietari, tant intolerable com la d'obligar a vendre. De fet aquests impostos adicionals aniran a parar al preu final de venda, pel que no crec que serveixin mes que per augmentar-ne el preu.
De fet la solucio al problema de l'habitatge exigeix canviar la financiacio dels partits politics i dels ajuntaments, benefıciaris del estat de coses actual, a mes d'eliminar les xarxes de corrupcio al voltant del gairebe unic negoci nacional (Catalunya inclosa). Per aixo no es facil que passi. Pero com en aquest mon tot dura fins que s'acaba, deixar les coses com estan acabara provocant l'ensorrament del mercat i dels seus diferents actors, bancs inclosos. Algu pot pensar en les consequencies de que el valor dels immobles hipotecats per, posem, La Caixa baixessin? Doncs vol dir que el seu passiu podria ser mes gran que el seu actiu. Es el que en diuen una fallda. Algu pot pensar en el que passara quan la inflacio torni a pujar i molta gent no pugui pagar les quotes indexades amb la inflacio, que son totes? Donç desnonaments en quantitiat, renegociacio d'hipoteques a la baixa, ... una aturada del negoci constructor que pot durar anys. Es senzillament irresponsable deixar les coses com estan nomes perque ens permeten fer-nos la ıl.lusio, falsa, de que som cada dia mes rics nomes perque el preu del nostre pis puja.
Primer de tot crec que la possició tant de la ministra del sector com del conseller, en cas de que es parles d'expropiació de propietats privades ratlla l'inconstitucionalitat, aquí i a qualsevol lloc de l'Unió Europea que és on vivim.
Altra cosa és com solventar el problema, i aquí en Ramon ha donat en el clau, el finançament dels partits polítics i sobretot la política municipal. Si tant els preocupés el problema de la vivenda, enlloc de fer un Fòrum rodejat de centenars de vivendes de luxe, s'hagues pogut fer un barri molt bonic amb vivendes de pretecció oficial a un bon preu. Si això s'hagues fet a la zona Fòrum, a les antigues casernes de Sant Andreu o a molts llocs on s'està edificant masivament en altres municipis, el preu de la vivenda hagués baixat, però també les entrades de diners a les arques municipals i .... .
I només cal que veiem l'exemple dels voltants de l'aeroport de Sabadell, on els ajuntaments van donant permisos per edificar sense que AENA hagi dona't el seu, com ha dit un alcalde de la zona, per què hi han uns plans urbanistics que s'han d'executar i són necessaris pel consistori, o sigui per ells.
Publica un comentari a l'entrada