Una vegada vaig parlar sobre Suècia , ara, Xavier Sala-i-Martin, ha publicat a La Vanguardia un article (obviament, infinitament millor que ho podria explicar jo) també sobre Suècia i el seu estat del benestar. Llegiu-lo aquí.
Nomes dos comentaris dedicats als incondicionals: - "en los últimos 40 años el sector privado no solamente no ha creado ni un solo puesto de trabajo neto (repito, ni uno solo) sino que ¡ha perdido hasta 300.000! " Mentida evident. Que el saldo entre llocs de treball destruits i creats sigui -300,000 potser si, pero que avui no hi hagi cap lloc de treball que no existis fa 40 anys no pot ser. Ni a Suecia ni a Kazakstan. - La conya del atur als EEUU: primer de tot no em crec que als USA no hi hagi cuentistes (gent que s'estima mes veure la tele que no pas anar a treballar i es fa el boig). I una cosa que se de segur perque es publica: als USA compten els presidiaris com ocupats, cosa que no es fa a Europa. Aixi rebaixen la tasa de desocupacio 2 punts. El Sr. Sala, que potser es interessant quan va de serios, es posa de vegades en un plan bastant absurd i demagog. Potser li valdria mes tornar a fer mes de professor que no pas de propagandista.
Totalment d'acord. No oblidem que els economistes constantment en els seus raonaments fan supòsits que s'aguanten amb pinces. Sense entrar en detalls, ell agafa com a mesura de benestar la "renda per càpita". Això d'entrada és bastant dubtós, per molts motius. Primer, és una mitjana, no té en compte la distribució. Pot ser que als E.U. hi hagi poca gent molt rica, i molta gent poc rica (o pobre); i que tot i així la mitjana sigui més alta que a Suècia. Això no m'ho invento: segons l'índex de pobresa humana (IPH-2) del PNUD, Noruega i Suècia ocupen les dues primeres posicions (els països on hi ha menys pobresa del món). Estats Units està al lloc 18. És curiós que els denominats liberals, que se suposa que són gent seriosa, mai ho diuen això. Passen per alt alegrement tot el que no els hi convé.
2 comentaris:
Nomes dos comentaris dedicats als incondicionals:
- "en los últimos 40 años el sector privado no solamente no ha creado ni un solo puesto de trabajo neto (repito, ni uno solo) sino que ¡ha perdido hasta 300.000! " Mentida evident. Que el saldo entre llocs de treball destruits i creats sigui -300,000 potser si, pero que avui no hi hagi cap lloc de treball que no existis fa 40 anys no pot ser. Ni a Suecia ni a Kazakstan.
- La conya del atur als EEUU: primer de tot no em crec que als USA no hi hagi cuentistes (gent que s'estima mes veure la tele que no pas anar a treballar i es fa el boig). I una cosa que se de segur perque es publica: als USA compten els presidiaris com ocupats, cosa que no es fa a Europa. Aixi rebaixen la tasa de desocupacio 2 punts.
El Sr. Sala, que potser es interessant quan va de serios, es posa de vegades en un plan bastant absurd i demagog. Potser li valdria mes tornar a fer mes de professor que no pas de propagandista.
Totalment d'acord. No oblidem que els economistes constantment en els seus raonaments fan supòsits que s'aguanten amb pinces. Sense entrar en detalls, ell agafa com a mesura de benestar la "renda per càpita". Això d'entrada és bastant dubtós, per molts motius. Primer, és una mitjana, no té en compte la distribució. Pot ser que als E.U. hi hagi poca gent molt rica, i molta gent poc rica (o pobre); i que tot i així la mitjana sigui més alta que a Suècia. Això no m'ho invento: segons l'índex de pobresa humana (IPH-2) del PNUD, Noruega i Suècia ocupen les dues primeres posicions (els països on hi ha menys pobresa del món). Estats Units està al lloc 18. És curiós que els denominats liberals, que se suposa que són gent seriosa, mai ho diuen això. Passen per alt alegrement tot el que no els hi convé.
Publica un comentari a l'entrada