diumenge, 15 d’octubre del 2006
dijous, 12 d’octubre del 2006
LA SALUTACIÓ DE HEZBOLAH
diumenge, 8 d’octubre del 2006
ANNA POLITKOVSKAYA, IN MEMORIAM
ANNA POLITKOVSKAYA, periodista russa, fou assassinada ahir al seu apartament a Moscú. La Sra. Politkovskaia, que tenia dos fills, mai es rendí a les amenaces de Putin, personatge que ha fet retornar a Rússia a les catacumbes de l’absolutisme si alguna vegada les deixà. Naturalment, els assassins mai no seran trobats, com tampoc no seran trobats els assassins d’almenys una dotzena de periodistes més que han estat “silenciats” en els passats sis anys. Això és impensable que passi a qualsevol país d’occident, però per greu que sigui l’afer, cap periodista d’aquest país n’ha dit res. ¿Creieu que si això hagués passats als Estats Units els periodistes-progres-pseudocomunistes que aquí patim s’ho haguessin callat? En veu alta, a primera plana i amb les corresponents dosis de demagògia i propaganda dogmàtica, així haguessin tractat el tema.
dimecres, 27 de setembre del 2006
LES CREUS DE SANT JORDI, INSULTADES
Llegint els noms de certes persones que els hi han donat l'esmentada creu, m'han vingut ganes de plorar. Per què els han donat creus a personatges com en Joan Roura o Tomàs Alcoverro, personatges que han presentat informació tendenciosa i esbiaixada del conflicte d'Orient Mitjà? ¿O és que és la recompensa als serveis prestats al govern socialista?
dimarts, 26 de setembre del 2006
LES PROMESES DELS EUNUCS
dissabte, 16 de setembre del 2006
COSES MALVADES I INHUMANES
dimarts, 12 de setembre del 2006
RIP PEL TEATRE LLIURE
No m’agrada Pepe Rubianes. Gairebé mai estic d’acord amb les seves opinions. És més, el considero l’arquetip del perfecte imbècil. Tampoc m’agraden les seves obres. De les que he vist, sigui “in situ” o per la televisió, sempre tira mà de l’humor bast i escatològic, de l’humor fàcil, vaja. Però això sí, Rubianes té tot el dret a dir el que li vingui de gust amb l’únic límit que li imposi la justícia i té tot el dret de fer l’espectacle que li roti amb el mateix límit que abans he citat i amb el de l’espectador que és, en principi, qui hauria de pagar. Amb això vull dir que trobo escandalós que a Rubianes se l’hagi censurat a Madrid hagués dit el que hagués dit, però més escandalós trobo que la cultura estigui a mans dels polítics i de la política, perquè si els teatres fossin privats, cap polític podria censurar a ningú, ni tan sols a Rubianes. La posada en escena d’una obra seria un tracte entre empresari i artista i cap opinió comptaria si l’empresari veiés la bossa plena.
A més, els artistes han dit ben poca cosa sobre el tema, fora de fer veure que s’han molestat, i cap d’ells deixarà d’actuar a la capital d’Espanya, però no m’estranya gens: ningú mai no mossega la mà de qui li dóna de menjar, i els artistes de casa nostra sempre han maldat per rebre subvencions i ells mateixos han cavat la seva pròpia tomba. Ara tenen el morrió posat pel poder polític, tan pel local on han d’actuar com pels diners que reben per les seves obres, molt sovint sense interès i per tant amb el local mig buit.
RIP pel teatre lliure, ells mateixos s’ho han buscat.
PD. Aquest artícle fou publicat el passat dia 12 però, incomprensiblement, no va aparèixer al seu moment.
diumenge, 27 d’agost del 2006
EL PERIODISME
Si els mitjans de comunicació volen seguir per aquest camí, hauríem de ser els consumidors d’aquests mitjans els qui els boicotegéssim i reduir-los al silenci per inacció. Ja sé que molta gent em dirà que tothom té dret a comprar les notícies que vulgui, faltaria més, però jo em refereixo a la realitat, que només n’hi ha una. Però si volen seguir belant, que ho facin.
dissabte, 5 d’agost del 2006
SUBVENCIONS
La Unió Europea te clares evidències que tant el govern xinès com el vietnamita subvencionen la seva indústria del calçat per poder així guanyar quota de mercat dins la Unió. Arran d'això, i amb l'excusa que és una maniobra injusta, s'estan estudiant mesures per taxar aquests productes. La pregunta és: no estan fent el mateix els països de la Unió quan subvencionen un seguit d’indústries nostrades? I què me’n dieu de les subvencions agrícoles que fan que un enciam europeu sigui més barat a l’Àfrica que no pas un enciam local? O subvenciona tothom, o no ho fa ningú.
Aquesta mesura de gravar els articles que venen de fora no serveix de res. Només serveix perquè subvencionin encara més el producte i els habitants d'aquests països, pobres de per si, encara hauran de pagar més impostos per poder subvencionar les seves indústries.
Jo crec que la Unió Europea hauria de donar exemple i retirar les subvencions a tots els seus productes. I si els altres països ens volen regalar els seus impostos, no és pas problema nostre, sinó dels seus pobres i soferts contribuents.
