DIES DE XALA

Per els qui no ens agrada la guerra però estàvem a favor de la intervenció armada per destronar el dictador iraquià, aquests són dies de dolça victòria per damunt dels que, al seu moment, van sortir al carrer a abonyegar cassoles i a demanar públicament que Sadam Hussein continués matant, robant i humiliant el seu país. I és que els antinord-americans ens van presentar un món d’apocalipsi, un escenari on a Iraq res no podia empitjorar, cada dia cercaven nous adjectius per fer-nos creure que les coses ja no podien agreujar-se més, que allò era un nou Vietnam on els americans s’hi enganxarien com mosques a la mel. Ara ha quedat ben demostrat que tot això eren els desitjos de la majoria de periodistes més que no pas la realitat. I és que la realitat s’encarrega de posar-ho tot a lloc. Com per exemple, l’èxit de la primera votació, on la gent sortí a exercir el seu dret fins i tot davant les amenaces dels terroristes (sísí, terroristes i no pas insurgents, com els agrada dir-los els periodistes ximples que tenim al nostre país), ara han votat per segon cop. Previsiblement votaran a favor d’una constitució que, només que s'hi doni un cop d'ull, es veu fins i tot millor que l’espanyola en quan a drets lingüístics. I tot això quan, en enquestes fetes als iraquians, admeten viure millor ara que no pas fa un parell d'anys i el propi Sadam és jutjat amb totes les garanties democràtiques, cosa que ell mai no va otorgar als soferts iraquians. La manca de vergonya de certs mitjans de comunicació occidentals, en especial els de casa nostra, que van deformar la realitat al seu gust i conveniència i ara callen com els brivalls que són, és intolerable. En fí, deixem això endarrere i gaudim de la victòria de la raó enfront de les intoxicacions ideològiques amb què ens van obsequiar els enemics de la llibertat.