diumenge, 3 de juny del 2007

THE LIBERTARIAN MANIFESTO

Estic intentant llegir "The Libertarian Manifesto"* de Murray Rothbard. És un llibre realment interessant i que tots els polítics de casa nostre haurien de tenir com a llibre de capçalera. N'he extret unes quantes línies del començament per fer-vos una idea.

El credo liberal descansa en un axioma cabdal: que cap persona o grup de persones pot agredir la persona o la propietat d'algú altre. A això se li diu “l'axioma de la no-agressió”. “Agressió” es defineix com l'ús o amenaça de violència física contra la persona o propietat d'altri. Agressió és, per tant, sinònim d'invasió.

Si cap persona no pot agredir un altre; si, en poques paraules, tothom té el dret absolut de restar “lliure” de qualsevol agressió, automàticament això implica que el liberalisme recolza fermament el que generalment es coneixen com a “drets civils”: llibertat d'expressió, d'edició, de reunió i de consumir coses que algú defineix com a “crims sense víctima”com ara la pornografia, la desviació sexual i la prostitució, que el liberalisme no veu com un crim en absolut, donat que defineix com a crim la invasió violenta de la persona o propietat d'altri. A més, el liberalisme considera el servei militar obligatori com un esclavatge a escala massiva, i des que la guerra, especialment la guerra moderna, suposa el segrest massiu de civils, el liberalisme contempla aitals conflictes com a assassinats en massa i per tant totalment il·legítims.

Avui dia, totes aquestes opinions són considerades “d'esquerra” en l'escala ideològica contemporània. D'altre banda, donat que el liberalisme també s'oposa a la invasió dels drets a la propietat privada, això significa que el liberalisme també s'oposa emfàticament a la intervenció de la propietat privada o de l'economia de mercat a través de regulacions, subsidis o prohibicions. Perquè si tot individu té el dret a gaudir de la seva propietat sense haver de sofrir un espoli agressiu, aleshores també té el dret de regalar aquesta propietat (per donació o per herència) i a intercanviar-la per un altre propietat (pel lliure contracte i l'economia de lliure mercat) sense ingerències. El liberalisme afavoreix el dret a la propietat privada sense restriccions i el lliure intercanvi: per tant, un sistema de “capitalisme laissez-faire”.

Altre cop amb la terminologia actual, la opinió del liberalisme sobre la propietat privada i l'economia seria anomenada “d'extrema dreta”. Però el liberalisme no hi veu cap contradicció en ser “d'esquerres” en certs temes i “de “dretes” en altres. Per contra, el liberalisme veu aquesta postura com, a la pràctica, l'única conseqüent en nom de la llibertat de tot individu. Com pot ser que un d'esquerres s'oposi a la violència de la guerra i el servei militar obligatori i al mateix temps recolzi la coerció en la recaptació d'impostos i el control governamental? I com pot ser que un de dretes presumeixi del seu recolzament a la propietat privada i la lliure empresa i al mateix temps estigui a favor de la guerra, el servei militar obligatori i la prohibició d'activitats i pràctiques no invasives que ell considera immorals? I com pot ser que les “dretes” estiguin a favor del lliure mercat mentre no veuen inconseqüències en els enormes subsidis i les ineficiències improductives que es barregen en el complex de la indústria militar?

El liberalisme, que com veiem s'oposa a qualsevol agressió d'una persona o grup de persones feta contra la persona i propietat d'un altre, veu que a durant tota la història fins els nostres dies, hi ha hagut un agressor dominant, central i primordial a tots aquest drets: l'Estat. Al contrari que tots els pensadors d'esquerres, de dretes i de mig camí, el liberalisme refusa donar a l'Estat la sanció moral per cometre accions les quals gairebé tothom estaria d'acord que serien immorals, il·legals i criminals si fossin comeses per qualsevol persona o grup social. Ras i curt, el liberalisme insisteix en aplicar la llei moral general a tothom i en no fer excepcions especials a qualsevol persona o grup. Però si ens mirem a l'Estat al descobert, o nu, per dir-ho d'alguna manera, veurem que cometre aquests actes és permès i encoratjat de manera general, actes que fins i tot el que no són liberals reconeixen que són censurables. L'Estat comet habitualment assassinats en massa, els quals anomena “guerra”, o de vegades “repressió de la subversió”; l'Estat practica l'esclavatge dins les seves forces militars; que ell anomena “servei militar obligatori” i viu i té la seva existència en la pràctica del robatori forçós, el qual anomena “impostos”. El liberalisme insisteix en que, tinguin o no el recolzament de la majoria de la població, aquestes pràctiques no estan vinculades a la seva naturalesa: que, a pesar de l'aprovació popular, “Guerra” significa “Assassinat en massa”, “Reclutament obligatori” vol dir “Esclavatge” i “Impostos” significa “Robatori”. El liberalisme, en poques paraules, seria com el nen del conte, que era l'únic que veia el rei nu.



*No conec cap edició traduïda al català, la qual cosa, veient el caire que pren el nostre país, no m'estranya gens. ¡Ai, Catalunya, en altres temps capdavantera en modernitat i ara capdavantera en papanatisme i pamplinada!

2 comentaris:

Odalric ha dit...

Ai, ai , ai... que et poden acusar de moltes coses en la Catalunya actual si fas propaganda d'aquest llibre...

Algú em va dir un dia que ell no era d'esquerres pq les esquerres li volien fotre ma a la cartera.
Tampoc era de dretes pq li volien fotre la ma al paquet...

Ell era simplement lliberal :)

espiadimonis ha dit...

Odalric,
Jo també he sentit la frase aquesta. És tremendament il·lustrativa del intervencionisme de les dretes i les esquerres.