dilluns, 10 de març del 2008

ACTA EST FABULA

Una de les coses més divertides que, segons el meu parer, un hom pot fer en aquesta vida, és escoltar els polítics a l’hora de fer les primeres valoracions dels resultats electorals. ¿Com pot ser possible que un que se les dona d’orador, o que pretén fer-se passar per un ésser superior, gairebé diví, erri de manera descomunal, parli abans d’hora o, encara pitjor, ni tan sols sàpiga parlar?


Agafem, per exemple, el partit popular. El seu candidat a la presidència del govern, potser veient el final de la seva carrera, s’embarbussà de mala manera dient paraules inconnexes. Per cert, que una de les coses que vaig sentir-li a dir, fou que considerava Espanya com “una gran nación”. No entraré a valorar l’adverbi, això és opinable i li respecto, però allò que em fa gràcia és la paraula “nación”. ¿On la veu, la nació espanyola? ¿Des de quan Espanya és un país culturalment homogeni?


L’altre exemple foren les paraules del Sr. Ridao. Preguntat sobre els resultats i la “clatellada còsmica” que s’han clavat els d’ERC, va dir, sense por de fer riure, que havien estat víctimes del “vot útil”, i que molts vots havien marxat d’ERC en qualitat de prestats. Jo penso que més aviat la gent els hi ha vist la gana de poder i poltrona i els han castigat, però si fos cert això del préstec de vots, la gent, amb bon criteri, ha preferit donar el vot directament al PSOE, perquè, total, és allà on aniran a parar.


Però per a mi, el moment culminant de la nit, el zenit de la jornada, fou quan sortiren a parlar els de IC. Es vantaren d’haver aguantat l’estrebada del bipartidisme enmig de la massa enfervorida, i tot just quan acabaven de parlar, quan encara estaven a l’estrada, saltà la notícia: perdien un dels dos escons que havien tret. Es veu que els ho comunicaren a cau d’orella i ni tan sols no es van molestar a dirigir la paraula al públic per fer una nova valoració. Hagués donat qualsevol cosa, qualsevol, per veure les cares que se’ls devien quedar.


P.S.: L'abstenció i el vot en blanc ensems han obtingut 8.645.465 vots, mantenint-se en el tercer lloc en les preferències del ciutadà.

5 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

En la teva valoració, trobo a faltar dues coses:

1. ERC va reconèixer en la primera compareixença que els resultats havien estat desastrosos i que això els obligaria a reflexionar.

2. Que CiU consideri un èxit guanyar 1 (un!) escó, quan porta quatre anys a l'oposició (i l'oposició, com sabem, no desgasta), és ridícul.

En resum, ERC i CiU han fracassat estrepitosament i d'això, tots dos en tenen la culpa. Que deixin d'una vegada aquestes baralles estúpides entre tots dos i es posin a treballar junts, l'un des de l'esquerra, l'altre des de la dreta, per allò que tenen suposadament en comú: l'interès per Catalunya i els catalans!

espiadimonis ha dit...

Ferran,

No vaig poder estar pendent de tota la jornada post-electoral, és per això que no vaig sentir aquesta valoració en concret que dius que van fer des d'ERC, ni la que poguessin fer des de CiU. Naturalment, els resultats de CiU no són pas per tirar coets, ni tan sols són bons.
No estic segur que això es degui al fet de no treballar junts. És evident que si ho fessin, hi han coses que anirien d'un altre manera, per mi allò cabdal és que han d'aprendre a fer unes polítiques més modernes. Els aconsellaria d'anar a fer una volta pel món modern i civilitzat, a veure si s'assabenten per on va la modernitat.

Artur ha dit...

El catalanisme ha perdut la seva fogositat de poble que vol sobreviure i ofegant-se en un fangar de metropolitanisme buit i esquerranós, ha mantingut el vot fidel. ERC ha fracassat en no saber comunicar el seu missatge i CiU, tal com deia Sala Martin, sempre existirà perquè sociològicament representa el català treballador, abnegat, i constant.

El resultat del diumenge explica el perquè d'aquesta Catalunya poc ambiciosa, que no castiga qui la castiga, que no es revenja de qui la maltracta. Aquesta és la Catalunya sotmisa que tants la volen. Jo em pregunto: on és aquella Catalunya lluitadora?

Un indígena ha dit...

Del vot en blanc, al cap i a la fi, no en parla ningú. És la gran inutilitat. Ni ens salva del PSOE i del PP, ni fa reflexionar la classe política.

espiadimonis ha dit...

Artur,
El teu anàlisi el trobo correcte, i la pregunta que ens hauríem de fer és : Per què hem arribat en aquesta situació? Per què el catalanisme ja no ven? ¿No serà que han abusat d'aquest sentiment de pàtria per fer i desfer al seu caprici? ¿No serà que els polítics els ha interessat, de manera deliberada, que romanguéssim en la ignorància política i cultural per tal de crear entre el poble aquesta sensació de dependència?
Si la resposta a aquestes preguntes fos afirmativa, potser l'explicació és que la gent comença a afartar-se de que la manipulin i prefereix abstenir-se o votar altres opcions.

Indigena,
Naturalment que del vot en blanc no en parla ningú, i menys els polítics: No els interessa pas. I mentre el percentatge d'abstenció sigui el que és, no s'asseuran a reflexionar en cap moment. Per tal que l'abstenció faci el seu efecte, la massa crítica ha de ser prou altra -diguem, a partir del 40%-. El que necessitem és que la gent perdi la por i trenqui el jou. Mentre anem votant per inèrcia o perquè no surti l'altre, ells continuaran tractant-nos com el que som: com a borregos.