Als Estats Units, certs bancs van decidir atorgar crèdits hipotecaris a gent que, en situació normal, mai no l'hagués obtingut. Com que era un capital prestat a alt risc, el guany també hagués estat major si l'experiment els hagués sortit bé. Però no els ha sortit. La crisi ha arribat puntual i ara hi ha gent que no pot fer front a la seva hipoteca malgrat que la Reserva Federal ha abaixat el tipus d'interès a un nivell molt atractiu i impensable avui dia a Europa.
El pla original dels bancs dels Estats Units era el següent: “Fem préstecs hipotecaris a gent de dubtós crèdit. Si ens tornen els diners, ho faran a un interès més alt del normal i guanyarem diners. Si no ens els tornen, ens quedem la casa i la revenem.” La teoria era perfecte, però el problema ha sorgit en el moment que les cases i pisos han perdut valor. Els bancs s'han trobat a les mans milers de claus de cases desvalorades. I la crisi s'ha fet més gran.
Ara he pogut llegir que el govern dels Estats Units ha preparat un pla per ajudar milers de persones que tenen signada una hipoteca d'alt risc donant-los diners del tresor públic, o el que és el mateix, donant diners del contribuent assenyat que no gasta més del compte a un altre persona que ha comés l'error de voler viure per damunt de les seves possibilitats.
Això no trigarà molt en arribar al nostre país. Durant anys la banca ha concedit crèdits hipotecaris a la lleugera, i amb més diners dels que la propietat realment valia. Ara el boom immobiliari ja ha arribat a la fi i les propietats comencen a perdre valor. No sabem fins on arribarà la davallada, però ja en ple boom es deia que les cases i pisos eren a un preu d'un 30% per sobre del seu valor real. I, naturalment, quan la crisi ens estigui afectant de ple i hi hagi gent que no pugui pagar la hipoteca, el govern et prendrà els teus diners, amic lector, per donar-los a un malbaratador.
5 comentaris:
Que sàpiques que ja m'has donat feina a pensar. ;)
D'entrada, no crec que sigui tan senzill dir-los malbaradators, però ara ho haig d'anar rumiant.
Tornaré amb els meus dubtes i les meves preguntes hehehehehe
Petons, maco!
rita,
Potser dir-los malbaratadors sona massa fort, però el que sí és segur és que han volgut viure per sobre de les seves possibilitats. Jo no tinc els diners necessaris per comprar-me un pis, però sempre existeix la fórmula dels lloguer, no? Un dels problemes que veig en aquest món és que hi ha gent que no està disposada a renunciar a res, però la realitat s'imposa sempre, i són comptades les persones que poden tenir gairebé totes les coses materials que volen. La resta hem de triar.
Una altre cosa que també hem de tenir en compte, és que tothom ha d'assumir la seva responsabilitat. Si, com és lògic, una persona que ha contractat una hipoteca d'alt risc i l'ha pogut pagar no compartirà el pis amb mi, tampoc no vull que m'avisi si no la pot pagar. Tota aquesta operació va al seu compte i risc, que tots plegats ja som prou adults.
Em comenten que el Banc d'Espanya ja té la mirada posada en alguna de les "nostres caixes". Caixa Catalunya ha venut la seva participació a Abertis per a poder incrmentar la minsa tresoreria de l'entitat. Caixa Penedès també té, com la Caixa Catalunya, un excès de préstecs hipotecaris concedits. Fins fa poc el retorn del capital es feia mitjançant l'emissió de cèdul.les hipotecàries o d'altres sucoses inversions que els que disposaven de diner subscrivien ràpidament. Ara, però, el mercat dinerari s'ha aturat i no es pot recuperar la liquidesa. Per tant, moltes entitats patiran, especialment les controlades políticament, com són les caixes.
Recordem que la llei de caixes d'estalvi no té equivalent en altres països: aquí són un mecanisme de les diputacions, és a dir, dels partits, per a fer i desfer. Les caixes són els ninots pecuniaris que controlen els partits i, lluny de regir-se per les lleis del mercat, són les que patiran més la intervenció dels governants. Probablement les caixes fortes, com La Caixa, resistiran. Altres s'hauran de maquillar amb la terminologia goebbeliana a la que ens tenen acostumats els nostres dirigents del trist-partit de les esquerres.
Artur,
No m'estranyaria gens que aviat sentíssim els espetecs d'alguna caixa. Mentre no arribem al "corralito" argentí...
Que la gent del carrer no entengui d'economia és més que normal, i per això es comprèn que vulguin tirar de veta, però que siguin les caixes i bancs, amb les seves plantilles curulles d'experts, les que hagin obert l'aixeta dels diners sense cap fre ni mesura, és una errada imperdonable. Estic per treure els calers del banc i convertir-los en or o opcions de petroli, per tal que no m'arreplegui el tsunami financer que s'acosta...
És una bon llàstima pensar 'quina sort tenen als EUA, que tenen un tipus d'interès tan baix' quan, en realitat, l'haurien de tenir pels núvols com nosaltres si aquesta és la única manera de 'regalar' diners als bancs i no als governs...
Ostres, però potser ben mirat, en el fons és es mateix...
La llàstima és que sempre acabem perdent els ciutadans de carrer
Salut!
Publica un comentari a l'entrada