EL TSUNAMI

El 1946, un tsunami va causar unes 200 víctimes a les illes Hawaii. Com que els polítics nord-americans estan sotmesos a l'opinió pública i no viceversa, tal com passa aquí, es van afanyar a posar-hi remei. Van idear i crear un sistema d'alarma el qual va entrar en funcionament dos anys més tard. Posteriorment, tots els països amb riba al Pacífic se'n van beneficiar.

Ara, quan aquest tsunami espantós ja s'ha cobrat més de 200.000 víctimes, s'han difós algunes notícies del tot falses.

És fals que el sistema que utilitzen els països del Pacífic per tal de prevenir tsunamis no hagués detectat el perill al Oceà Índic. És fals que ho hagués detectat però que no es podia saber cap on aniria.

El sistema va detectar el tsunami que s'estava formant a més de preveure on es dirigia i, tot i no tenir-ne cap obligació, el centre de control va avisar als països afectats. El problema va venir pel fet que els països afectats no tenien cap mena de protecció civil, una mostra típicament oriental del menyspreu cap a la vida humana.

D'altre banda, ja feia uns anys que representants dels països del Oceà Índic, s'havien reunit per parlar de la possibilitat de implementar un sistema d'alarma tal com existeix al pacífic. No es va arribar a fer per problemes econòmics. Curiosament, els països del sud-est asiàtic han gaudit els darrers anys d'un fort increment econòmic sense, ai las, el corresponent avanç en les llibertats i control de la població cap als dirigents. Tot plegat, un fàstic.