Catalunya comtat gran
qui t'ha vist, tan rica i plena
ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran,
Segueu arran que la palla va cara,
Segueu arran.
El comte duc d'Olivars
temps ha que li burxà l'orella,
ara és hora, nostre rei
ara és hora que fem guerra
contra tots els catalans
ja ho veieu quina n'han feta.
Passaren viles i llocs
fins al lloc de riudarenes,
ja n'han cremada una esglèsia
que Santa Coloma es deia
cremant talves i casulles
cremant calzes i patenes.
Del pa que no n'era blanc
deien que era massa negre,
i en donaven als cavalls
tot per desolar la terra.
Del vi que no n'era bo
deien que era massa agre
i en regaven els carrers
tot per desolar la terra.
Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.
Ja en daren part al virrey
del mal que aquells soldats feien:
"Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre."
En sentir-ne tot això
s'ha esvalotat la terra,
en sentir-ne tot això
s'ha esvalotat la terra.
Ja entraren a barcelona
cent persones forasteres
amb el nom de segadors,
perquè n'eren temps de sega.
De tres guardes que n'hi ha
ja n'han mort a la primera,
anaren a la presó
a dar llibertat als presos.
Hagueren els diputats
i els jutges de l'audiència,
i mataren al virrey
al fugir-ne la galera.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra:
"On es vostra capità,
quina és vostra bandera?"
Ja van treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre,
ja van treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre.
"Aqui és nostre capità
aquesta és nostra bandera.
A les armes catalans!
que el rei ens declara guerra."
Segueu arran,
Segueu arran que la palla va cara,
Segueu arran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada