Els cossos celestes -el sol, la lluna, els planetes i les estrelles- ens han proporcionat una referència per mesurar el temps a través de la nostra existència. Les civilitzacions antigues confiaven en el moviment aparent d'aquests cossos per determinar les estacions, els mesos i els anys.
Coneixem poca cosa sobre la mesura del temps en la prehistòria, però sí sabem que en qualsevol cultura hi va haver gent que es va preocupar de mesurar i anotar el pas del temps. Els caçadors que vivien en l'era glacial fa 20.000 anys, grataven i foradaven els pals i els ossos, possiblement per contar els dies entre fases de la lluna. Fa 5.000 anys, els sumeris, a la vall del Eufrates i el Tigris (l'actual Iraq), tenien un calendari que dividia l'any en mesos de 30 dies, dividien el dia en 12 períodes (cada un de dues hores) i dividien aquestes hores en 30 parts (cada una dels nostres 4 minuts). No tenim dades escrites sobre Stonehenge, construït fa 4.000 anys a Anglaterra, però el seu alineament mostra el seu propòsit de determinar els esdeveniments celestials, com els eclipsis lunars, els solsticis, etc.
El calendari Egipci més antic estava basat en els cicles lunars, però més tard els egipcis s'adonaren que l'estrella que nosaltres anomenem "Sírius", sortia en el mateix punt al costat del sol cada 365 dies quan començaven les inundacions del Nil. Basant-se en aquest coneixement, idearen un calendari de 365 dies cap el 3.100 abans de Crist, el qual sembla ser un dels més antics mai registrats en la història.
Abans del 2.000 abans de Crist, els Babilonis dividien el calendari en 12 mesos de 29 i 30 dies alternativament, donant un any de 354 dies. En contrast, els maies de l’Amèrica central, confiaven no només en el sol i la lluna, sinó també en Venus per establir un calendari de 365 dies. Aquesta cultura s'estengué per l’Amèrica central entre el 2.600 abans de Crist i el 1.500 després de Crist, arribant al seu apogeu entre el 250 i el 900 després de Crist. Deixaren escrits indicant la seva creença que la creació del món ocorregué el 3.114 abans de Crist. Els seus calendaris esdevingueren porcions del calendari Asteca. La nostra civilització ha adoptat un calendari solar de 365 dies amb un any de traspàs casa 4 anys, excepte els canvis de segle que no siguin divisibles per 400.
Coneixem poca cosa sobre la mesura del temps en la prehistòria, però sí sabem que en qualsevol cultura hi va haver gent que es va preocupar de mesurar i anotar el pas del temps. Els caçadors que vivien en l'era glacial fa 20.000 anys, grataven i foradaven els pals i els ossos, possiblement per contar els dies entre fases de la lluna. Fa 5.000 anys, els sumeris, a la vall del Eufrates i el Tigris (l'actual Iraq), tenien un calendari que dividia l'any en mesos de 30 dies, dividien el dia en 12 períodes (cada un de dues hores) i dividien aquestes hores en 30 parts (cada una dels nostres 4 minuts). No tenim dades escrites sobre Stonehenge, construït fa 4.000 anys a Anglaterra, però el seu alineament mostra el seu propòsit de determinar els esdeveniments celestials, com els eclipsis lunars, els solsticis, etc.
El calendari Egipci més antic estava basat en els cicles lunars, però més tard els egipcis s'adonaren que l'estrella que nosaltres anomenem "Sírius", sortia en el mateix punt al costat del sol cada 365 dies quan començaven les inundacions del Nil. Basant-se en aquest coneixement, idearen un calendari de 365 dies cap el 3.100 abans de Crist, el qual sembla ser un dels més antics mai registrats en la història.
Abans del 2.000 abans de Crist, els Babilonis dividien el calendari en 12 mesos de 29 i 30 dies alternativament, donant un any de 354 dies. En contrast, els maies de l’Amèrica central, confiaven no només en el sol i la lluna, sinó també en Venus per establir un calendari de 365 dies. Aquesta cultura s'estengué per l’Amèrica central entre el 2.600 abans de Crist i el 1.500 després de Crist, arribant al seu apogeu entre el 250 i el 900 després de Crist. Deixaren escrits indicant la seva creença que la creació del món ocorregué el 3.114 abans de Crist. Els seus calendaris esdevingueren porcions del calendari Asteca. La nostra civilització ha adoptat un calendari solar de 365 dies amb un any de traspàs casa 4 anys, excepte els canvis de segle que no siguin divisibles per 400.
1 comentari:
I jo us dic que la terra continua sent rodona i gira al voltant del sol. (Galileo dixit)
Publica un comentari a l'entrada