dilluns, 3 de gener del 2005

ELS BOLETS

La família N. composta per el pare, la mare i dos fills mascles anaren a la muntanya un dissabte de tardor a caçar bolets. Després d'esmerçar-hi dues hores, pogueren omplir mig cistell i, com que no en tenien molta traça, es donaren per satisfets. Dinaren uns sandvitxos prop del cotxe, al peu d'uns arbres i de cara al sol doncs la fresqueta es deixava sentir. Un cop acabat de dinar i fet una mica de temps, pujaren de bell nou al cotxe i tornaren a casa. Arribaren a lloc i fou en aquest moment quan els dos germans es barallaren per una fotesa. El menut s'emportà la pitjor part, i els pares cregueren convenient castigar l'abús d'edat comes pel germà gran. L'enviaren al llit sense sopar.

L'endemà el noi castigat es llevà estranyat de no sentir sorolls, baixà al menjador i es trobà una escena espaordidora. El pare i el germà petit eren asseguts al sofà, immòbils. La mare era al terra de la cuina, també immòbil. L'autòpsia revelà que havien mort per causa d'uns bolets enverinats. La conclusió que el supervivent n'extragué fou que haver-se portat malament li salvà la vida...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

L'haver-se portat malament el condemnà a sobreviure la mort de tota la seva familia ...

arsvirtualis ha dit...

Bon any, espieta!!

Et continuo seguint.

Aquest conte trenca molts esquemes pedagògics. Seria interessant saber-ne "l'altra" opinió.

El conte és una veritable "arma" d'apologia a favor de les malifetes i entremaliadures, llàstima que tingui un final tan dràstic. Mesura draconiana, a fe!!!

despi_na ha dit...

D'acord amb el que diuen anonymous i arsvirtualis.

Segur que sovint donem un significat erroni a les conseqüencies de les coses que hem fet o ens han passat.

De vegades s'educa els fills de forma desorientadora;

Castigar privant el menjar pot ser útil en alguns casos molt limitats (val la pena intentar que ells esmenin les seves malifetes sense sentir-se humiliats ni jugar amb l'alimentació que necessiten per la seva salut).

Menjar bolets sense comprovar abans si són dels bons o dels dolents no sembla una manera d'ensenyar els fills a "sobreviure".