divendres, 24 de desembre del 2004

EL PAÍS DESAPAREGUT

Avui he rebut un llibre per correu. L'he hagut de demanar a una editorial que és a més de 600 quilòmetres d'on visc perquè per aquí no el trobava.

Penso passar-m'ho molt bé mentre el llegeixi, el llibre desmunta fal·làcies i sofismes econòmics que imperen en el nostre temps. Tot i així, hi ha quelcom que fa que no em sentit totalment feliç. En efecte, sort que domino llengües estrangeres - en aquest cas, l'espanyol- perquè en català no l'he trobat. Aquest llibre, escrit el 1946 i reeditat en espanyol fins a quatre vegades, no ha merescut una traducció al català. Tot i ser un llibre antic, el tema és molt vigent i gens passat de moda.
Com és que els polítics d'aquí viuen instal·lats en el cofoisme i rebutgen la modernitat mentre repeteixen que som la hòstia en patinet sense por de fer el ridícul? On ha anat a parar el país que va fer la revolució industrial sense carbó ni cotó i del qual tan orgullós em sentia?