En la segona guerra del golf, hi va haver un gran moviment ciutadà de protesta demanant el manteniment del sàtrapa Saddam Hussein al poder. En les dosis diàries de propaganda política que TV3 ens regalava hi vaig arribar a veure unes imatges que mostraven a un grupet d'infants que devien tenir uns 5 anyets portats per la mestra a una concentració-manifestació. Aquesta seqüència em va fer recordar uns fets que vaig viure uns anys enrera.
Quan jo tenia 5 o 6 anys, a les acaballes del franquisme, ens van portar als meus companys d'escola i a mi a la inevitable creu dels caiguts que tot poble i ciutat tenia. No en sé el motiu, suposo que devia ser per les típiques celebracions del règim. Allà ens van fer aixecar el braç i cantar el "cara el sol"( el qui el sabés, que no era pas el meu cas). Tan en un cas com en un altre, van ser unes miserables manipulacions cap a uns infants que no sabien el què estaven fent ni els havien demanat cap mena d'opinió. Tot plegat, propi d'un país de pensament únic.
Quan jo tenia 5 o 6 anys, a les acaballes del franquisme, ens van portar als meus companys d'escola i a mi a la inevitable creu dels caiguts que tot poble i ciutat tenia. No en sé el motiu, suposo que devia ser per les típiques celebracions del règim. Allà ens van fer aixecar el braç i cantar el "cara el sol"( el qui el sabés, que no era pas el meu cas). Tan en un cas com en un altre, van ser unes miserables manipulacions cap a uns infants que no sabien el què estaven fent ni els havien demanat cap mena d'opinió. Tot plegat, propi d'un país de pensament únic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada